Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



30 de des. 2014

bons propòsits

Hola. Bon dia, bona tarda, bon vespre. Feia dies que no ens trobàvem per aquí, que no em deixava caure per aquí. Darrerament no llegeixo gaire, no escric gens, i a estones m'oblido de viure i només vaig fent. De tant en tant me n'adono i intento trepitjar més fort, abraçar més intensament, riure amb més ganes i somiar prenent nota per complir-ho.

Però per la resta, bé, gràcies. Amb aquella mica de por i aquella empenta a batzegades que els que em coneixeu sabeu que m'acompanya. També hi ha les ganes de fer bé les coses i de persistir, paraula màgica que se'm resisteix, com tants d'altres conceptes que ara no trauré per no enterbolir la nit ventosa d'avui.

Fa més o menys un any vaig publicar uns propòsits, com una llista de la compra. Em va anar bé de publicar-los per tenir-los més presents. Una tècnica mnemotècnica com una altra, com deixar post-its per la casa o fer-me un dibuix del que vull. També ho podria demanar als Reis, però són poc eficients. Sí, ho dic ben alt: els Reis Mags de l'Orient no m'han portat mai el que realment, realment volia. Un any van portar-me la punteta d'un somni que hauria d'haver començat en un pis vell i rònec, però només la punteta, la porta tancada i una única invitació. Quan vaig voler tornar a trucar la porta, el somni es va esvair però vaig estar dies i dies i mesos i mesos somiant-lo encara.

Ara ja no somio. Somio poc i ho oblido. Tot això que m'estalvio.


Anem als propòsits. Són diferents dels somnis i per això m'agraden, perquè puc fer alguna cosa per complir-los. L'any passat que estava així com molt espiritual i molt dallonses, vaig demanar:

1.  Aprendre a fer PA. Fet. Vaig conèixer un personatge que fa pa, i cuina de meravella, i fa alquímia amb el menjar, i va en bicicleta per Barcelona, i és bonic saber que existeix. Com és bonic saber que existeix algú que sap fer vi, i estimar la terra que ho fa possible. Bé, puc mantenir aquest propòsit per tal de gaudir del que es pot CREAR amb les mans.

2. Tornar a fer MÚSICA. Meec. Hi hauré de tornar. En vaig fer, de música, per uns amics que m'estimo, a l'estiu. Una vetllada preciosa, tot i les meves pors i inseguretats i dimonis tots conjurats sota el teclat per espatllar-m'ho. No ho van assolir del tot. A les fotos veig algú que toca el piano i pateix. Jo vull veure una persona que toca el piano i gaudeix. Ho hauré de tornar a intentar. Total, has de confiar: His eye is on the sparrow, ja ho saps.


3. CARPE DIEM, CARPE DIEM. Sí, sí, sí, i persisteixo, i ho reitero. Viure el moment, omplir els pulmons de l'aire del moment, sigui feliç o sigui trist o sigui pesat o sigui irrepetiblement intens o sigui tallant com un ganivet.


4. Evitar les converses, els ambients i les persones TÒXIQUES. Bastant menys intoxicació. Millor, gràcies. Encara que he de vigilar amb l'autoverí: sovint un és el pitjor enemic d'un mateix.

5. Com cada any, i sempre que em sigui possible, VIATJAR a un lloc que no conegui d'abans i permetre'm de meravellar-me amb la bellesa del món. Enguany m'he permès dos viatges bellíssims, a través del vi (Bordeus) i de la música (ruta Bach). I participar en un projecte europeu de bones pràctiques en l'educació que, tanmateix, té elements positius i sempre és una finestra oberta.

Bordeaux, the city not the film

6. La lliçó d'aquests darrers anys una mica negres: estalviar i valorar les coses. Persistirem aprenent a fer números i establint prioritats.


7. NO TENIR POR D'ACTUAR, DE DEMANAR I DE PRENDRE EL QUE EM MEREIXO. Vaig perdent aquesta por. Resolc situacions que temps enrere m'haguessin paralitzat. I aprenc a acollir el que arriba de nou. Sigui el que sigui.


8. PERDONAR i PERDONAR-ME. Quin aprenentatge tan alliberador.
 
9. CUIDAR-ME. Sí, i més que convé. 

10. ACCIÓ, ACCIÓ, que aquest sigui continuï essent el propòsit del 2014 2015. Pots sortir fora de tu, d'aquesta closca de por, i mostrar-te, a la feina, amb els amics, amb la gent que encara no coneixes ni et coneixen, i desplegar el teu potencial de recursos, i créixer. Fes-te el favor de ser feliç, i el camí cap als teus objectius de vida et serà més fàcil.

 Anna Amalia Bibliotek, Weimar (Alemanya) - siempre pensé que el Paraíso sería una biblioteca





Ben pensat, ara que els he tornat a repassar, els torno a prendre.

Millor 2015! Si pot ser, una mica més just, alegre, en moviment i esperançat!