A propòsit d'aquesta pel·lícula (i de la cançó que en va fer en Pedro Guerra), és tot un repte escriure'n qualsevol cosa que pugui posar-se-li al costat sense que es mori de la vergonya de no ser tan bella: ni com la pel·lícula de Patrice Leconte, ni com la cançó, una de les més inspirades del cantautor canari.
Però fa poc hi va haver un moment d'aquells més grans que la vida, quan enmig d'un casament molt feliç en un dia molt assoleiat de juny, el millor amic del nuvi va agafar la guitarra i enmig del convit ho va cantar a la núvia.
Ni ella es diu Matilde ni és perruquera, i hi haurà qui pensi que és una cançó massa trista per cantar en una ocasió així, però la cançó agafa a l'aire alguns dels misteris de l'amor i els posa en versos. D'aquestes mostres, malauradament, no se'n poden fer assajos clínics ni cultius que estableixin pautes científiques del comportament de la gent quan cau en aquests paranys de les arts amatòries. O sigui que després d'emocionar-nos, continuarem igual d'ignorants.
Ni ella es diu Matilde ni és perruquera, i hi haurà qui pensi que és una cançó massa trista per cantar en una ocasió així, però la cançó agafa a l'aire alguns dels misteris de l'amor i els posa en versos. D'aquestes mostres, malauradament, no se'n poden fer assajos clínics ni cultius que estableixin pautes científiques del comportament de la gent quan cau en aquests paranys de les arts amatòries. O sigui que després d'emocionar-nos, continuarem igual d'ignorants.
Acabo de verte y ya sé que nací pa' casarme contigo.
Lo que fue tan hermoso que no caiga al olvido,
te estaré recordando por siempre.
Abrázame fuerte que no pueda respirar,
tengo miedo de que un día
ya no quiera bailar conmigo nunca más.
tengo miedo de que un día
ya no quiera bailar conmigo nunca más.
Pels que s'estimen. Que conservin i millorin la fórmula, dia rera dia.
