- Jo vinc d'un silenci
- antic i molt llarg
- de gent que va alçant-se
- des del fons dels segles,
- de gent que anomenen
- classes subalternes,
- jo vinc d'un silenci
- antic i molt llarg.
- Jo vinc de les places
- i dels carrers plens
- de xiquets que juguen
- i de vells que esperen,
- mentre homes i dones
- estan treballant
- als petits tallers,
- a casa o al camp.
-
- Jo vinc d'un silenci
- que no és resignat,
- d'on comença l'horta
- i acaba el secà,
- d'esforç i blasfèmia
- perquè tot va mal:
- qui perd els orígens
- perd identitat.
-
- Jo vinc d'un silenci
- antic i molt llarg,
- de gent sense místics
- ni grans capitans,
- que viuen i moren
- en l'anonimat,
- que en frases solemnes
- no han cregut mai.
-
- Jo vinc d'una lluita
- que és sorda i constant,
- jo vinc d'un silenci
- que romprà la gent
- que ara vol ser lliure
- i estima la vida,
- que exigeix les coses
- que li han negat.
- Jo vinc d'un silenci
- antic i molt llarg,
- jo vinc d'un silenci
- que no és resignat.
- Lletra: Raimon
- Fotos: estiu 2014.
- Algunes són meves, algunes d'amistats i família.
