i no em mullarà els papers que sempre perdo
aprofito per escriure i desitjar-te
i desitjar-te un bon Sant Jordi
i dir-te amb desfici que el millor que et pot passar
dins d'aquesta insípida realitat vegana de cada dia
és que el dia de sant Jordi t'agafi enamorat
i que la remor de papallones et porti voleiant
per damunt totes les rambles.
Que les malèfiques papallones t'encadenin
i et sentis presó, drac i presoner a la vegada
i et vulguis perdre per laberints de foc
fugint d'autors i signatures i horaris i propaganda.
Que les roses ja no et punxin
perquè dus totes les espines clavades a l'ànima,
la ferida a punt de tornar a ser oberta
per cinquanta-tresena vegada.
Supurant, supurant amb aquella alegria
que et treu la son i t'embriaga
com una muntanya russa, on pressents que al final
t'espera l'esbirro putinià que enverinarà amb poloni
totes i cadascuna de les teves esperances.
Seràs princesa amb cuirassa i cavaller desemparat,
i drac desdentegat i rosa ferotge.
Plantaràs llavors de llibres al jardí que no tens
i en el teu cor esclataran els rosers de sang
i mentre duri el viatge de les endorfines tot serà blau.
T'alimentaràs de mirades que volen i no gosen prendre
i de versos decadents i de somnis de cassalla
i quan no quedi res ni enlloc on aferrar-se,
moriràs d'amor qualsevol matinada.
I diran quan et trobin: "Mira, un mort d'amor.
No en trobàvem cap des del 1964."
