Però la nostra bibliotecària tenia present una cançó d'aquest grupet de nois (amb la inefable Amaia Montero) que li va posar banda sonora a un moment de la seva vida on la nostra bibliotecària estava, no sap si més perduda que derrotada, per dir-li que potser el seu riure podria véncer a tot el seu dolor. Des de llavors, havia procurat riure molt més i plorar o enfadar-se només en la mesura necessària.
I ara escoltava el Canto del Loco de nou, que li (re)explicaven la història de Peter Pan, el nen que sempre es resisteix a créixer, per a gran desesperació de Wendy i inconfessable satisfacció de la fada Campaneta. Semblava, pel que diu la cançó, que el fet d'enamorar-se fa deixar enrera les criaturades i fa prendre la responsabilitat de pensar en alguna cosa o en algú més que un mateix. Si la nostra bibliotecària s'aturava a pensar, sentia el mateix llampec blau que cada cop que pensava en aquell Peter Pan, de quants cops l'havia intentat estirar per la màniga per treure'l dels seus particulars Neverlands i de com sempre havia tornat a perdre'l darrera alguna fada menuda i esmunyedissa.
Com havia acabat la història? Peter Pan havia crescut? Wendy li havia dit "ja t'ho faràs"? Tornaven tots a Neverland? La bibliotecària va aixecar-se de la cadira, va anar cap a la secció de novel·la infantil, i va buscar la B de J.M. Barrie.
Estimada bibliotecària,
ResponEliminaMalament si un Peter Pan abandona Neverland per una Wendy... Com no se'n vagi convençut i per iniciativa pròpia, malament rai! Acabarà tornant-hi...
I la Campaneta, quina evolució fa? Diuen que és la versió femenina de qui no vol créixer...
N.
Benvolguda Núria Villena Tudela,
ResponEliminaGràcies pel teu comentari, la bibliotecària ja sospitava que estirar-li tant la màniga al Peter Pan no podia anar bé de cap manera. (Si fins i tot li va comprar un jersei nou al benetton i ni putu cas, hahaha.)
La Campaneta, ai, la gran secundària robaescenes de la història.
Preguntes per la bibliotecària: realment val la pena agafar de la màniga a qui no vol marxar de Neverland? Realment es vol estar amb algú que per voluntat pròpia no vol?
ResponEliminaBenvolguda Gata,
ResponEliminaLa bibliotecària no es va adonar que es tractava de Peter Pan tan fàcilment, ja que l'usuari en qüestió no portava mitges verdes ni barret de ploma, i a la seva fitxa no havia fet constar Neverland com a domicili. Al contrari, se li havia presentat a la biblioteca com un brillant recent doctorat, que havia assolit la maduresa -ehem- investigadora.
No va ser fins uns quants passeigs pels núvols després, que la bibliotecària es va adonar que al seu Peter Pan se li descosia l'ombra i que sempre apareixia en el moment més inoportú la Campaneta.
Crec que la bibliotecària està pensant, un cop més, demandar a Walt Disney per les altes expectatives defraudades...