Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



31 de des. 2012

el año que vivimos peligrosamente

Avui tocaria fer balanç però portem tants dies d'enrenou que no hi ha hagut manera d'asseure's i dedicar una estona a aquesta petita biblioteca de coses que passen. Una biblioteca que és un paradís, com diu Borges, però també un infern dantesc, i que procura agafar-se al flotador d'emergència de l'humor per empènyer dia rera dia, i arribar a final d'any.

Volia haver parlar del vergonyós desnonament a què ha sotmès el tal Benedicto Equis-Uve-Palito a les bèsties del Naixement, després de tants anys de fer escalfor al Nen i a tots els sense sostre de la Terra, com una paràbola d'aquesta crisi que s'han inventat els de dalt i paguen els de baix.

Volia haver parlat dels Nadals en absència, dels matins soleiats de desembre, de l'hivern pietosament suau.

Volia haver parlat d'una petita biblioteca d'Alexandria que està amagadeta amagadeta a un pis molt acollidor d'una capital de comarca on ningú s'esperaria que hi fos.

Volia haver parlat de l'embruix de les converses que s'enfilen i treuen guspires, de l'amistat que guareix els records que encara couen com una ferida que no tanca i de la voluntat de dibuixar un futur amb un somriure. Volia haver parlat de l'amor com d'un ganivet de doble tall, que mata i reviu, que transforma perillosament i sublima la carn mortal.

Collons, aquesta darrera frase, no us apropeu que esquitxa.

Volia haver parlat d'un país que camina, que es manté tossudament dempeus, que vol ésser, com nord enllà, un lloc on la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

Volia haver parlat de les pedres que rallen records, de les ruïnes del passat, de les paraules que es perden, dels fils invisibles de les noves xarxes que uneixen complicitats, de com m'enamora el nou i m'exalça el vell.

Volia haver parlat de somnis i quimeres, de llibres i música, de cinema i de paisatge, de ciutat i de la terra, del món del dia i el món que existeix dins nostre.

Tot això queda en el tinter per al 2013. Encara que sigui un número lleig, sóc dels qui pensen que la bellesa és a dins.

Bon any, passanants, habituals i clandestins!!!

3 comentaris:

  1. Bon any nou per la bibliotecària i les seves frases esquitxadores. Que seguim llegint molt.

    ResponElimina
  2. Serà un bon any, estic segura. Bibliotecària, si us plau, escriu, com tu saps, esquitxis o no.

    ResponElimina
  3. Gràcies blondie, gràcies gata. Bon any també per a vosaltres i gràcies per ser-hi.

    ResponElimina

Digui, digui.