Com que la inspiració escriptora encara no m'ha tornat del llarg estiu, m'acullo al comodí d'un vídeo que ara ja és molt conegut, però que em va fer plorar el primer cop que el vaig veure: el discurs de Pau Casals davant la ONU l'any 1971, agraïnt la concessió de la Medalla per la Pau. El genial músic parla amb amor de Catalunya i de la pau al món, i esmenta les Assemblees de Pau i Treva que, en el llunyà segle XI, van donar lloc a una de les primeres formes de parlamentarisme del món medieval.
En un mateix vídeo de menys de dos minuts, moltes de les meves passions juntes: la música i Pau Casals, Catalunya, la història, el pacifisme i el ferm desig de no oblidar les lliçons del passat per afrontar el futur.
I l'agraïment a tots els que han lluitat, com Pau Casals -que va silenciar el seu magnífic instrument, estroncant d'alguna manera la seva brillant carrera, pel compromís amb la democràcia, el seu país i contra la dictadura-, per tal que seguim existint com a poble.
Per seguir aquesta cadena virtual, podeu fer CLIC AQUÍ i anireu al blog-baula 207, FITA.
Penso que encara que tots l'hem vist molts cops, aquest vídeo s'ho val.
ResponEliminaEns cal no oblidar mai els mestres. Són un gran recolzament per a nosaltres.
Gràcies per respondre a la cadena de blogs.
Una abraçada
Una coseta més...
ResponEliminaPretenem mantenir el Blog-Via en actiu i si s'escau fer d'altres moviments col·lectius com ha estat aquest.
Si t'interessa seguir en contacte amb els blogs enllaçats per la independència i que t'avisem si ens en pensem alguna altra, envia'ns un correu dient-nos que sí, que vols seguir a
cadenablogs2013@gmail.com
Així podrem guardar la teva adreça i enviar-te la informació directament. Gràcies, de nou!!!