Els auguris van dir que tres cops el déu de la guerra s'interposaria en el camí d'Hestia.
Al matí, com un déu fort i bell.
Al migdia, com un déu savi i cruel.
I al capvespre, com un déu fort, bell i savi, però també cruel.
7 de des. 2015
Martius
Els auguris van dir que tres cops el déu de la guerra s'interposaria en el camí d'Hestia.
Al matí, com un déu fort i bell.
Al migdia, com un déu savi i cruel.
I al capvespre, com un déu fort, bell i savi, però també cruel.
1 de set. 2015
silenci
Sis mesos de silenci. Va ser dir en veu alta que volia escriure, i les paraules se'm van escanyar dins la gola, dins la ment, a la punta dels dits.
Mentrestant he llegit poc, dispersament i malament. En tot l'estiu ni un llibre decent: en tenia un de pendent, sobre la història d'una dona islandesa... no vaig passar d'espigar-lo un dia, com acostumo a fer amb els llibres que no m'enganxen. Una història massa densa i massa dura per la calor i la mandra mental de l'agost.
He escoltat de gent que diu que escriu, que vol publicar, que està publicant, que ha publicat... i aquí sense veueta pròpia per dir que jo també, voldria fer-ho algun dia.
Amb l'escriure em passa com amb la música, em temo. Deliris que omplen la meva ment, els meus somnis, però no toquen a terra, no es fan carn, no es fan reals, de suor i llàgrimes.
Aquesta pantalla és un espai diminut i virtual de l'Univers, i tanmateix, hi puc dibuixar i posar lletra als meus somnis, les meves pors, els meus pensaments.
Davant les pors que em tenallen, el mantra constant de l'Univers: "Tot anirà bé". Ho deia la mare i ho deien les cascades d'Islàndia, ho deien els peus descalços dels peregrins que Caravaggio pintava a les esglèsies de Roma i m'ho han dit aquest estiu els núvols empordanesos i el cel sobre Berlín.
Prenc aire i confio un cop més.
Mentrestant he llegit poc, dispersament i malament. En tot l'estiu ni un llibre decent: en tenia un de pendent, sobre la història d'una dona islandesa... no vaig passar d'espigar-lo un dia, com acostumo a fer amb els llibres que no m'enganxen. Una història massa densa i massa dura per la calor i la mandra mental de l'agost.
He escoltat de gent que diu que escriu, que vol publicar, que està publicant, que ha publicat... i aquí sense veueta pròpia per dir que jo també, voldria fer-ho algun dia.
Amb l'escriure em passa com amb la música, em temo. Deliris que omplen la meva ment, els meus somnis, però no toquen a terra, no es fan carn, no es fan reals, de suor i llàgrimes.
Aquesta pantalla és un espai diminut i virtual de l'Univers, i tanmateix, hi puc dibuixar i posar lletra als meus somnis, les meves pors, els meus pensaments.
Davant les pors que em tenallen, el mantra constant de l'Univers: "Tot anirà bé". Ho deia la mare i ho deien les cascades d'Islàndia, ho deien els peus descalços dels peregrins que Caravaggio pintava a les esglèsies de Roma i m'ho han dit aquest estiu els núvols empordanesos i el cel sobre Berlín.
Prenc aire i confio un cop més.
 |
| Die Himmel über Berlin |
6 de març 2015
ignasiana
"En tiempo de tribulación, nunca hacer mudanza"
(San Ignacio de Loyola, Ejercicios espirituales)
(San Ignacio de Loyola, Ejercicios espirituales)
12 de febr. 2015
intermezzo
Intermezzo simfònic
Es tracta d'una peça orquestral que s'interpreta entre dos actes d'una obra musical, usualment com a preludi de l'acte que segueix. Normalment s'interpreten a teló baixat, facilitant així el canvi de decorats sense haver d'interrompre la representació.(de la wikipèdia)
Us deixem a la Toscana amb uns minuts musicals mentre no emprenem de nou el fil...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)