Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



31 de gen. 2011

El perquè de tot plegat

Fa mesos, què dic, anys, que volia obrir un blog. N'he llegit i en llegeixo i segueixo uns quants, amb estils, temàtiques i intencions variadíssimes... potser ha estat aquesta marabunta d'opcions que m'ha tingut donant voltes abans de publicar res, pensant com voldria que fos el meu blog. L'experiència d'alguns amics i amigues bloggers (o blocaires o bloguerus), als quals obrir i mantenir un blog els hi ha aportat molt -alguna parella inclosa ;-) m'animava a seguir en la meva idea, però... anava quedant...

Fa un temps, l'autora d'un dels blogs més imaginatius i divertits que segueixo, el de la lorzagirl, celebrava el seu cinquè aniversari, i explicava que va començar a escriure per poder mirar enrera i dir que n'havia fet alguna cosa de la seva vida (aquesta noia ho explica amb bastanta més gràcia, recomano que us passeu pel seu blog si no ho heu fet ja). Em vaig quedar amb aquestes paraules (però no vaig llençar-me a obrir el blog encara).


Els temps van depressa i sembla que els blogs comencen a ser cosa del passat proper, abduïts per formes més ràpides i interactives de comunicació (twitters i feisbucs i coses per l'estil). O sigui que potser arribo tard, quan l'expectació ja ha passat, però... encara en tinc motius i ganes, i crec que amb això n'hi ha prou. He de confessar que això d'anar tard, em ve de naixement. M'esperaven a l'agost i no em vaig decidir a arribar fins a mitjans setembre. És congènit.


En fi, passeu, llegiu, comenteu si voleu (i en l'idioma que vulgueu), miraré d'anar polint la -com es diu?- interfície, posar algun traductor simultani, trobar el to adequat per dir les coses, i sobretot, passar-ho bé mentrestant.


Al final m'he decidit a agafar per al meu blog el títol del grandíssim llibre de l'Umberto Eco. No perquè pretengui fer cap tractat de semiologia ni una escabetxina de monjos. Només pel misteri que em suggereix, com una immensa biblioteca on es guarden els records, que ens quedem amb el nom i el record de les coses, i les coses en si, passen.



 

10 comentaris:

  1. Me impone un cierto respeto (y mucha ilusión) escribir el primer comentario en tu blog, es más, estaba pensando en guardar este texto y esperar a que alguien, que a lo mejor se lo merezca más que yo, hiciera los honores..., pero bueno, aquí lo dejo y con muchas ganas de leerte!!!!

    Adelante con el blog, que lo importante es escribir y publicar sea donde sea y en el formato que sea!!!!

    ResponElimina
  2. Ei per fi! Quina ilu! Espero que no ens facis llegir maitines eh?
    Tinc ganes de llegir el teu humor tant fi per aquests indrets.
    Estic segura que l'experiència blog t'aportarà molt i ens aportaràs molt.
    Un petonàs
    PD: paraula d'autentificació, perse, pos eso...

    ResponElimina
  3. El nombre está muy bien escogido, ya lo dijo Horacio: "Al final de la rosa, sólo nos queda el nombre".

    ResponElimina
  4. Nada, que se me ha ido el comentario sin acabar...
    Quería añadir que el blog no está acabado, no llegas tarde, el blog es una forma de comunicación más larga, no tan rápida como bien dices, y por ello más útil para poder explorar tu creatividad, con ese fin, abrí yo el mío y ha sido la mejor decisión tomada "creativamente" hablando.

    ResponElimina
  5. Benvinguda i bienhallada.

    Serà un plaer llegir-te. Només el primer post i ja m'has fet somriure, has parlat d'un dels meus blogs preferits i t'has referit a dos llibres que m'encanten. Gràcies.

    ResponElimina
  6. Manduca, wellcome!!! Alguien tiene que ser el primer@ que llegue a la fiesta... además me ha permitido conocer tu blog. Te añado a los blogs que sigo, gracias!

    Gata, moltes gràcies, però ja saps q abans de laudes no sóc bona per res...

    Bruji, qué ilu leerte por aquí, tú y tu blog también me habéis animado a abrir uno y a compartir... pues lo que surja.

    Blondie, benvinguda també. Celebro que compartim gustos exquisits. En una altra vida, quan encara no hi havia blogs, devíem tenir tertúlies d'alt nivell al voltant d'unta taula de brigde.

    ResponElimina
  7. Brujita, me olvidaba decir que si alguna vez perdiera la cabeza y me hiciera un tatuaje, mucho tendría que ver con este verso de Horacio. Imborrable!

    ResponElimina
  8. Enhorabona!!

    Fas un favor a tota la humanitat posant el teu talent al nostre abast. ¡Bien!!

    ResponElimina
  9. Gràcies Rosa!!!!!
    Jo esperava amb candeletes poder-te llegir i gaudir dels teus escrits tant com ho faig amb la teva companyia!!!
    Estic d'acord amb el comentari que em precedeix: fas un favor a la humanitat posant el teu talent a l'abast!
    Gràcies novament! Et seguiré fidelment!!!

    ResponElimina
  10. ei, Rosa, em sembla perfecte el teu blog (la veritat és que ja tardaves eh a tenir-lo!! jeje)... i m'enkanta llegir el que escrius, ...com quan érem petites i ens escrivíem cartes regularment....

    ara que...m'has animat a mi i tot a crear-ne un també...

    Jo també et seguiré fidelment.

    felicitats!!!

    M.Targa

    ResponElimina

Digui, digui.