Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



8 d’abr. 2011

Sandokan, el tigre de Malasia



La bibliotecària creu que la seva dèria pels llibres devia començar amb les historietes gràfiques de relats de la literatura universal que feia la revista Petete. Primer el Sandokan d'Emilio Salgari, després Oliver Twist (que d'alguna manera li recordava el seu trist menjador escolar) i les aventures de Sherlock Holmes (El Perro de los Baskerville, tètrica història), així com la història del Marco que anava a buscar sa mare a l'altra punta de món, i tantes altres... van editar-se en uns llibrets petits, petitíssims, de 10x5, que no se sabia si eren per llegir o per fer-se'n xuletes per a l'examen de literatura uns anys després.

La bibliotecària no acaba d'entendre per què hi ha llibres que es queden arraconats a la secció infantil-juvenil, si es llegeixen i rellegeixen perfectament fins que les dioptries o les cataractes diuen prou.

p.d. Ara, el Sandokan de la mítica sèrie setantera, que devia gastar més eye-liner en el rodatge d'un capítol que tot el que poden vendre al Sephora en un mes, tenia el seu punt. I la cançó, peaso temaso, què me'n dieu?!

3 comentaris:

  1. Gran canción, qué temazo!

    ResponElimina
  2. No he llegit la novel·la, però recordo la sèrie de TV i que l'homenàs que feia de Sandokan va venir a fer-nos una visita i les dones li cridaven: "¡Quiero un hijo tuyo!". La frase va impactar les meves orelles infantils.

    ResponElimina
  3. Sí Núria, d'això devia venir el "baby boom" de la nostra generació.

    ResponElimina

Digui, digui.