Aquest Sant Jordi, patró, cavaller sense por, que cau en plena Setmana Santa, tanquem la biblioteca i ens n'anem nord enllà, on diuen que la gent és neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
Deixem enrera les llances dels manaies i els ciris de les vestes pels carrers empedrats de Girona, els oficis de tenebres, lavatoris i via crucis, la vetlla de la nit de Pasqua i el Diumenge de Glòria. I la mona que els padrins regalen el Dilluns de Pasqua.
p.d. Si marxo és perquè encara no puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir amb certa negligència. No puc dir el teu nom. No és un desig tan sols sexual, conjugal. És el desig del riu, i el llençol, i la brossa. És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre, i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila. De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria. I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
p.d.2. Podria dir-te perdona si et dic amor, però sempre he preferit les paraules d'Estellés.
(Il·lustració trobada a eic.es)
Doncs efectivament la gent de més cap al nord ha resultat, al menys, ser noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Sobre la neteja, cal comprendre que una és una profunda tiquis miquis.
ResponEliminaNo, citar al Moccia, nooooooo, nooooooo....mira que et llenço un candau eh?
ResponEliminaJa ho deia per provocar, mujé.
ResponEliminaMoccia tiene una orden de alejamiento de 10 millas de esta biblioteca. Y pobre de él que la incumpla. Si se ha podido con Bin Laden, se podrá con F. Moccia.
No coneixia les paraules d'Estelles però m'han encantat
ResponEliminaMoccia-moca-moc
I a més qui pensarà d'aquí a cent anys en el pallús d'en Moccia, podent escoltar les Leçons de Ténèbres de Couperin que ens arriben a través del temps?
ResponElimina