Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris costumari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris costumari. Mostrar tots els missatges

26 d’abr. 2017

Llegenda àuria (psicosomàtica)

La Llegenda àuria (Llatí: Legenda Aurea) de Iacopo da Varazze és una popular col·lecció d'hagiografies o Flos Sanctorum això és, vides de sants, que van ser de gran difusió al final de l'edat mitjana. La seva recopilació sembla que fou al voltant del 1260. (font: Viquipèdia)

De la Llegenda Àuria se n'ha fet especialment famosa la figura de Sant Jordi, caracteritzat com un cavaller de la Capadòcia (avui Turquia) que va anar a combatre un drac que tenia per costum cruspir-se els vilatans del lloc on s'instal·lava a fer mal. L'acció de Sant Jordi va salvar la filla del rei, que, vés per on, havia de ser la següent a ser devorada pel drac. De la sang del monstre va néixer un roser vermell, element que a la cultura grega ja representava l'amor. Algunes versions diuen que Sant Jordi es va casar amb la princesa, altres que va dir que moltes gràcies però no volia compromís que ara mateix per ell no era un bon moment per plantejar-se res.
Sort d'en Joan Turu, que ens actualitza la llegenda àuria als nostres temps

I d'aquí va venir el costum de regalar roses vermelles a l'estimada, hàbit que ja ve documentat des de l'Edat Mitjana i que s'ha anat estenent fins a crear parades efímeres de floristes per un dia a cada cantonada de la diada. 

Ho arrodonim amb la idea d'uns editors catalans espavilats que als anys 20 van veure que el 23 d'abril coincidia, suposadament, amb la mort de Cervantes i de Shakespeare, i ja tenim la festa del llibre i de la rosa que avui ens fa sortir, sigui feiner o festiu, plogui o faci sol, a passejar pels pobles i ciutats del nostre país, a comprar roses o deixar que ens les regalin, i a pujar els índexs de venta del sector del llibre, i a debatre sobre autors mediàtics i no mediàtics, sobre les relacions i l'amor, i en definitiva, a fer que Sant Jordi sigui un dels dies més singulars del nostre calendari.

Sant Jordi és una diada ben bonica, pensa la bibliotecària, si no tens problemes psicosomàtics amb les mostres d'afecte. Se'n recorda dels temps de l'escola, quan els feien escriure poemes i participar en concursos literaris. Era divertit. A la feina també li regalen una rosa, si cau en feiner, com si s'hagués de creure que allà t'estimen. El pare porta una flor a les que ja no hi són, i també a les que hi són. I ja està. 

Algun any un amic li n'hi havia regalat una, de rosa, però es va oblidar que precisar que era un amor d'amic i no de l'altre i, bé, la història ja ha prescrit i ja no li n'hi ha regalat cap més. 



La bibliotecària rega el roser i llegeix els llibres que s'ha regalat. Per un dia, cal mirar la flor i no les espines.

23 d’abr. 2014

roses i espines

Va succeir una diada de Sant Jordi.



Ell recollia un premi al mèrit científic i acadèmic per haver obert una nova línia d'investigació en la matèria de la qual era (i continua essent) una autoritat. Fotos al diari, peu de pàgina, línia brillant al curriculum vitae professional. Li van ploure felicitacions com roses.

Ella recollia els resultats de l'analítica patològica de la biòpsia que li havien fet una setmana abans, per una lesió que no curava. Pressagis, nervis, mal dormir. Al final: caminant sobre una línia de foc separant la lluita per viure de la mort. Li van ploure espines, i al capdavall, va estimar més que mai la bellesa efímera de les roses.

El cavaller, entretingut amb els seus llibres i la seva sapiència, no va acudir al rescat de cap princesa. 

La princesa, fins llavors entretinguda amb els seus somnis, va aprendre a empunyar les armes per afrontar el drac de la por, i també a tenir cura dels rosers perquè donessin, diada rere diada, les roses de Sant Jordi més boniques del món. 

Rosa de Pau Casals (font: Fundació Pau Casals)




15 de des. 2012

Romanç de Santa Llúcia

A les portes de l'hivern, quan les nits són les més llargues de l'any, se celebra el 13 de desembre la festivitat de Santa Llúcia.

Aquesta santa, originària de la bonica ciutat siciliana de Siracusa, es representa amb la palma del martiri i sovint sostenint una safata on hi ha els seus ulls. Però, miracle, a la cara n'hi té uns altres.




Per tot això, és la santa protectora de la vista, dels cecs, de les modistes i de tothom que ha d'anar amb ull per la vida.

Que Santa Llúcia ens conservi la vista!


23 d’abr. 2012

Senyor Sant Jordi, patró



 
 
Si Sant Jordi és la diada de la cultura, 
de l'amor 
i de l'estimació per Catalunya, 
fem que sigui Sant Jordi 
cada dia!
John Steven Gurney, El drac llegint les històries del cavaller (il·lustració extreta de http://bibliocolors.blogspot.com.es)