Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris no perdem l'oremus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris no perdem l'oremus. Mostrar tots els missatges

7 de març 2013

Les sandàlies del pescador

Amb motiu de la renúncia de Benet XVI, el bisbe emèrit de Sâo Félix do Araguaia Pere Casaldàliga ha fet arribar-li un un poema al pontífex mateix i al cardenals reunits a Roma per preparar el conclave. 

A la secció de Religió i Espiritualitat d'aquesta biblioteca és molt estimada aquesta veu nascuda a Catalunya i arrelada al cor del Brasil, una veu franca i valenta, molt valenta, que és la veu dels més petits i febles, als pobres entre els pobres. Descalç sobre la terra vermella, ressegueix les paraules de la Bona Nova i en fa testimoni de vida.

La versió en català és feta per Màxim Muñoz Duran, autor del blog Fils de vida, a qui demanem permís des d'aquí per compartir aquest poema.
   

flickr.com 
De Pere de l'Araguaia per a Pere de Roma:

“Deixa la Cúria, Pere”
Deixa la Cúria, Pere,
Desmunta el sanedrí i les muralles,
Ordena que tots els pergamins impecables siguin alterats
per les paraules de vida i amor.
Anem al jardí de les plantacions de banana,
revestits i de nit, a qualsevol risc,
que allà el Mestre sua la sang dels pobres.
La túnica/roba és aquesta humil carn desfigurada,
tants crits d'infants sense resposta,
i memòria brodada dels morts anònims.
Legió de mercenaris assetgen la frontera de l'aurora naixent
i Cèsar us beneeix a partir de la seva arrogància.
En el gibrell ben preparat, Pilat es renta, legalista i covard.
El poble és amb prou feines una "resta",
una resta d'esperança.
No el deixis sol entre els guàrdies i prínceps.
És hora de suar amb la Seva agonia,
És hora de beure el calze dels pobres
i aixecar la Creu, nua de certeses,
i avortar la construcció -llei i segell– del túmul romà,
I fer que claregi
la Pasqua.
Digues-los, digue'ns a tots
que segueix en vigor indestructible,
la gruta de Betlem,
les benaurances
i el jurament d'amor en aliment.
No t'amoïnis més!
Com l'estimes a Ell.
estima'ns a nosaltres,
simplement,
d'igual a igual, germà.
Dóna'ns, amb els teus somriures, les seves noves llàgrimes,
el peix de l'alegria,
el pa de la paraula,
les roses de les brases…
… la claror de l'horitzó lliure,
el mar de Galilea, ecumènicament obert al món


Pere Casaldàliga

15 de des. 2012

Romanç de Santa Llúcia

A les portes de l'hivern, quan les nits són les més llargues de l'any, se celebra el 13 de desembre la festivitat de Santa Llúcia.

Aquesta santa, originària de la bonica ciutat siciliana de Siracusa, es representa amb la palma del martiri i sovint sostenint una safata on hi ha els seus ulls. Però, miracle, a la cara n'hi té uns altres.




Per tot això, és la santa protectora de la vista, dels cecs, de les modistes i de tothom que ha d'anar amb ull per la vida.

Que Santa Llúcia ens conservi la vista!


5 d’abr. 2012

Ecce Homo


Crucifixus etiam pro nobis.
Sub Pontio Pilato, passus et sepultus est.

Abans de tancar per Setmana Santa, la bibliotecària sent de fons el pas dels maniples dels manaies, que es dirigeixen com cada tarda del Dimecres Sant a lliurar el penó. La tradició ha conservat en l'imaginari d'aquests dies la presència de l'exèrcit romà, l'invasor de Judea. I ha guardat especialment el nom del governador Ponç Pilat, que va dur a terme el gest d'higiene més famós de la història: rentar-se les mans.

Altres personatges amb igual o superior trascendència no han passat a la història com aquest romà, que ha estat assenyalat durant segles per una actitud tan humana i actual com és escaquejar-se, passar el marron a algú altre, ja sigui al Sanedrí -el tribunal religiós jueu- o al poble. De ben segur que no acostumava a consultar altres decisions d'aquesta forma, amb la qual cosa va ser una breu mostra de referèndum, molt poc representativa.


De fet, resseguint les històries evangèliques de la Setmana Santa, les actituds de molts personatges es tornen properes i humanes: els dubtes i les negacions a donar la cara per les pròpies conviccions i compromisos; la feblesa i la impotència humana davant una maquinària judicial ple d'irregularitats i trampes; la por, aquesta gran por, davant el dolor i la mort...


I també tornen l'esperança, el pas de la mort a la vida, els camps que reverdegen, les flors que anuncien una altra primavera. 

Hodie, mecum eris in paradisum.

10 de nov. 2011

El disputado voto del señor Cayo

Davant l'infructuós intent de localitzar i compartir un incunable escrit anys (molts anys!) enrera sobre les Fires i Festes del gloriós patró de la Immortal Girona, Sant Narcís, bisbe i màrtir, doncs res, que canviem de tema, i ho diem amb una imatge, que hi ha qui diu que valen més que certes paraules, sobretot si provenen dels politicutxus.


4 d’oct. 2011

Il poverello d'Assisi

Il poverello d'Assisi (El pobrissó d'Assís) és el nom que rep popularment Sant Francesc d'Assís, aquell noi de casa bona que un dia va desprendre's de tot per esposar-se amb la Dama Pobresa i viure en germanor amb la Creació. 
A la secció de Religió d'aquesta biblioteca (200-299 del DDC) se li té especial estimació, i per això, avui que és el seu dia, compartim les seves paraules. Sovint costa tornar a llegir certs textos religiosos; però un sant que parla de la pau com el bé suprem, que tracta tots els elements de la Naturalesa com a germans de la condició humana i mereixedors del nostre respecte i consideració, i que lluita contracorrent de la seva època i de l'Església per viure en un ideal de pobresa i desprenent-se de tot allò que és superflu més enllà de la riquesa d'esperit, no és algú que mereix ser escoltat avui?

 Sant Francesc d'Assís és el patró d'Itàlia i dels moviments ecologistes i de defensa dels animals.

 

Giotto: Sermó als ocells
Signore, fa di me
uno strumento della Tua Pace:
Dove è odio, fa ch'io porti l'Amore,
Dove è offesa, ch'io porti il Perdono,
Dove è discordia, ch'io porti l'Unione,
Dove è dubbio, ch'io porti la Fede,
Dove è errore, ch'io porti la Verità,
Dove è disperazione, ch'io porti la Speranza,
Dove è tristezza, ch'io porti la Gioia,
Dove sono le tenebre, ch'io porti la Luce.
Maestro, fa che io non cerchi tanto
Ad esser consolato, quanto a consolare;
Ad essere compreso, quanto a comprendere;
Ad essere amato, quanto ad amare.
Poiché, così è:
Dando, che si riceve;
Perdonando, che si è perdonati;

Morendo, che si risuscita a Vita Eterna.

(Preghiera attribuita dalla tradizione a san Francesco)