A la secció de Religió i Espiritualitat d'aquesta biblioteca és molt estimada aquesta veu nascuda a Catalunya i arrelada al cor del Brasil, una veu franca i valenta, molt valenta, que és la veu dels més petits i febles, als pobres entre els pobres. Descalç sobre la terra vermella, ressegueix les paraules de la Bona Nova i en fa testimoni de vida.
La versió en català és feta per Màxim Muñoz Duran, autor del blog Fils de vida, a qui demanem permís des d'aquí per compartir aquest poema.
 | |
| flickr.com |
“Deixa la Cúria, Pere”
Deixa la Cúria, Pere,
Desmunta el sanedrí i les muralles,
Ordena que tots els pergamins impecables siguin alterats
per les paraules de vida i amor.
Anem al jardí de les plantacions de banana,
revestits i de nit, a qualsevol risc,
que allà el Mestre sua la sang dels pobres.
La túnica/roba és aquesta humil carn desfigurada,
tants crits d'infants sense resposta,
i memòria brodada dels morts anònims.
Legió de mercenaris assetgen la frontera de l'aurora naixent
i Cèsar us beneeix a partir de la seva arrogància.
En el gibrell ben preparat, Pilat es renta, legalista i covard.
El poble és amb prou feines una "resta",
una resta d'esperança.
No el deixis sol entre els guàrdies i prínceps.
És hora de suar amb la Seva agonia,
És hora de beure el calze dels pobres
i aixecar la Creu, nua de certeses,
i avortar la construcció -llei i segell– del túmul romà,
I fer que claregi
la Pasqua.
Digues-los, digue'ns a tots
que segueix en vigor indestructible,
la gruta de Betlem,
les benaurances
i el jurament d'amor en aliment.
No t'amoïnis més!
Com l'estimes a Ell.
estima'ns a nosaltres,
simplement,
d'igual a igual, germà.
Dóna'ns, amb els teus somriures, les seves noves llàgrimes,
el peix de l'alegria,
el pa de la paraula,
les roses de les brases…
… la claror de l'horitzó lliure,
el mar de Galilea, ecumènicament obert al món
Pere Casaldàliga
