Crucifixus etiam pro nobis.
Sub Pontio Pilato, passus et sepultus est.
Abans de tancar per Setmana Santa, la bibliotecària sent de fons el pas dels maniples dels manaies, que es dirigeixen com cada tarda del Dimecres Sant a lliurar el penó. La tradició ha conservat en l'imaginari d'aquests dies la presència de l'exèrcit romà, l'invasor de Judea. I ha guardat especialment el nom del governador Ponç Pilat, que va dur a terme el gest d'higiene més famós de la història: rentar-se les mans.
Altres personatges amb igual o superior trascendència no han passat a la història com aquest romà, que ha estat assenyalat durant segles per una actitud tan humana i actual com és escaquejar-se, passar el marron a algú altre, ja sigui al Sanedrí -el tribunal religiós jueu- o al poble. De ben segur que no acostumava a consultar altres decisions d'aquesta forma, amb la qual cosa va ser una breu mostra de referèndum, molt poc representativa.
De fet, resseguint les històries evangèliques de la Setmana Santa, les actituds de molts personatges es tornen properes i humanes: els dubtes i les negacions a donar la cara per les pròpies conviccions i compromisos; la feblesa i la impotència humana davant una maquinària judicial ple d'irregularitats i trampes; la por, aquesta gran por, davant el dolor i la mort...
I també tornen l'esperança, el pas de la mort a la vida, els camps que reverdegen, les flors que anuncien una altra primavera.
Hodie, mecum eris in paradisum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digui, digui.