Mentre els dies s'allarguen i comencen a passar veloços, i s'acumulen els temes al damunt la taula, com llibres que es comencen i no s'acaben... Grans Esperances, Confiança cega, Orgull i Prejudici, Moebius... potser alguna estona es veuran reflectits amb l'espai i el temps que es mereixen...
De moment, la nit em diu que em retiri si l'endemà no vull que els fantasmes del matí m'impedeixin veure com n'és de clar el dia.
Si passeu per aquí amb una mica de temps, preneu una copa d'aquest vi francès que deixo davant vostre, i gaudiu del poema.

publispain.com

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digui, digui.