Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



31 de gen. 2014

mi pequeño del alma


Avui aquest blog fa tres anys. Va néixer inesperadament un 31 de gener, amb aquest postque per cert ha estat el que ha rebut més comentaris en tot aquest temps. A vegades la bibliotecària pensa què hauria de fer per promoure la participació dels lectors, perquè sap que n'hi ha, però no entren gaire sovint a dir-hi la seva, o com diuen els experts avui en dia, a fer feedback. Potser es tracta d'acceptar-ho. El feedback a vegades ve per on menys s'espera. "L'altre dia vaig llegir el teu blog..."

El post de l'inici invocava els grans Quim Monzó i Umberto Eco. Tot i que volia tenir forma de biblioteca, de llibres aquí se'n parla poc. De fet, i comparant amb altres blocs on hi ha una clara especialització en un tema o dos, i se'n parla amb propietat i se n'aprèn un munt, aquí no se sent amb autoritat per parlar de gaire res. De música? Només pinzellades per l'ànima. De pintura? Potser del que l'ull no veu. De coses que passen? Quin interès tindrien, si no fos un cop triturades a cop de metàfora.

Des del moment que el blog es construeix a força de clicar "publica", la bibliotecària sentia que no podia ser un diari personal ni una teràpia. Volia ser un lloc de diversió i entreteniment, un joc, un punt de trobada. Però des del 2011 la vida se li n'ha anat en alguns moments per viaranys costaruts i estranys, i per molt que pengi a l'entrada de la biblioteca un Show must go on, doncs el xou continua, però incorporant tot allò que fa que cada matí es desperti  i surti del llit sense desig de quedar-s'hi amagada, i amb els cabells més o menys en ordre i la roba en estat de revista, agafi els trastets després d'un imprescindible cafè i se'n vagi a aixecar la persiana del nou dia.

També hi ha hagut silencis. Com Claudio Abbado al post anterior, són part de l'execució de l'obra.

No res. Només volia que ho sabéssiu. Aquesta criatureta virtual piel de canela ja té tres anys, però esperem i desitgem que no agafi el camí del pequeño del alma que cantava la Pantoja... 

Podeu passar per la festa d'aniversari a la secció de "comentaris" i  se us donarà un tros de pastís virtual i un globus sonda.







2 comentaris:

  1. 3 roses vermelles del meu bell jardí...
    Cantàvem fa anys per felicitar la mainada:
    per molts anys!
    3 roses per al Nom de la Rosa
    Fita

    ResponElimina
  2. Felicitats i gràcies per escriure, abraçada virtual

    ResponElimina

Digui, digui.