El més gran dels pecadors

*Trobat en una nota a dins d'un disc del grup Sau.


"A la terra humida escric...

 Tal dia com avui, el 13 de febrer de 1999, moria Carles Sabater després d'un concert a Vilafranca del Penedès. 

Saps aquelles notícies que et xoquen tan fort que, anys després, recordes on eres, amb qui eres i què estàveu fent en aquell moment?

De la mateixa manera que puc recordar què feia l'11 de setembre de 2001 o l'11 de març de 2004, també recordo què feia el 14 de febrer de 1999. Era la vigília de Carnestoltes i havia quedat a Barcelona amb algú que m'importava massa per treure-m'hi la careta dels meus veritables sentiments. Vam vagarejar pels carrers de Ciutat Vella, que en aquells anys m'eren només laberints desconeguts esquitxats d'esglèsies i monuments, i després de dinar vaig trucar a la gent amb qui al vespre havia d'anar a una festa de disfresses. Me'n recordo d'estar repenjada a la cabina de telèfon, incrèdula davant el que m'estaven explicant.

Vaig dir-li: "S'ha mort el Carles Sabater". A cap dels dos ens agradava massa Sau, per allò de ser un grup per a noies enamorades del cantant guapo, però reconeixíem que tenien alguna bona cançó per a moments oportuns de birres i boires. Jo al Carles l'havia vist actuar al teatre, i participar en alguna sèrie de tele, i amb els anys he acabat pensant que vam perdre un malaguanyat artista molt complet i amb potencial, més enllà de la façana del noi amb els ulls més bellament tristos que he vist dalt un escenari.

Vaig marxar de Barcelona pensant que alguna cosa més també s'havia mort, aquell dia. Il·lusions, somnis, poemes... tot allò es podia salvar. Vaig pensar, és inútil continuar, vaig pujar al tren de mitjanit i vaig confiar que algun dia m'enviaries un àngel -que s'assembli a tu, si pot ser."