Sei personaggi in cerca d'autore

A escena compareixen, fruit de la imaginació de l'autor que no ha estat traspassada al paper, sis personatges. El pare que passa la cinquantena, la mare sotmesa, la fillastra dèspota del primer matrimoni, el fill mimat del segon matrimoni, i els bessons adolescents. 

Altre cop li demanen que els doni vida. L'autor, dins el seu núvol de substàncies barrejades amb ego i manca d'inspiració, els diu que no, que no tornaran a l'escenari ara per ara. Que no hi ha diners per al teatre, que la producció se n'ha anat en orris (en realitat utilitza una expressió més ruda però de significat equivalent), que la sala on havien d'anar ha de tancar, que el director d'escena és un malparit, que el que ha fet el càsting s'hi ha lluït i els actors, de tan dolents, haurien de posar-hi diners per al logopeda enlloc d'esperar que el públic els entengui sense vocalitzar i a sobre els remuneri la funció.

El pare diu: "No ens hem explicat o no ens ha entès". "No demanem pujar a l'escenari", diu la mare. "Ja ho hem fet altres cops i, el primer cop mola molt, el segon ja no tant", diu la fillastra, amb suficiència. "El que volem, el que ens agradaria", diu el fill amb cara de no haver trencat un plat, "és vidilla". "No vida, sinó vidilla. Ens hi conformem. Ja sabem... són mals temps". "Però nosaltres ens hem d'estrenar!" clamen els bessons a l'unissó, amb el bigotet naixent.

L'autor aixeca el cap. "Què voleu dir amb això de vidilla? De quin cony de cap d'autor modernillo de sala alternativa sense llums d'emergència heu sortit, que demaneu vidilla?" I els mira amb el mateix odi que habitualment contempla la gent que sembla ser feliç o els espectadors quan surten d'uns coneguts cinemes en versió original que hi ha al barri de Gràcia.

El fill s'adelanta de nou. "Vidilla, coi, sortir, fer vida social, alguna cosa més que aquesta família". "Que aquesta disfuncionalitat de família", subratlla la fillastra. El pare i la mare s'encongeixen d'espatlles, assentint. Els bessons, amb l'ardidesa que dóna la joventut i haver acabat de sortir de l'Institut del Teatre, criden amb contundència. "Vidilla vol dir follar! Volem follar! Tots els artistes follen, els personatges follen, al cinema espanyol tots follen, al cinema català a vegades també, i follar va molt bé!!!" Un dels bessons treu un retall de revista de vida sana on s'enumeren els beneficis del sexe (per a l'estat d'ànim, per a la relació de parella, per a la pell, per a cremar calories), i se'l passen entre tots. La mare, que no ha obert boca en molta estona, llegeix amb atenció el retall, com si l'hagués de memoritzar. Finalment arriba a mans de l'autor, que el rebrega amb una mà i  en fa una pilota que llença amb ràbia al fons de l'escenari.

"Què us heu pensat? Aquí es folla quan l'autor ho diu. I si l'autor no folla, aquí no folla ningú!"