Requiem aeternum dona eis, Domine,
et Lux perpetua luceat eis,
cum Sanctus tuis in aeternum,
quia pius es.
et Lux perpetua luceat eis,
cum Sanctus tuis in aeternum,
quia pius es.
El mestre Claudio Abbado, fill de Bologna, dirigeix el Rèquiem de Mozart als seus vuitanta-dos anys, plens de saviesa i de gust musical. Havent-se enfrontat a una duríssima malaltia, els darrers anys s'esforça a fundar noves formacions musicals, apostant pels talents joves per tal de transmetre el seu llegat.
El Festival de Luzerna, a Suïssa, és una mostra de la seva incansable activitat.
En aquesta rigorosa, emotiva interpretació del Rèquiem mozartià, deixa una lliçó: la necessitat del recolliment i del silenci en finalitzar una obra, contenint la cridòria dels aplaudiments, aprofundeix en el que hauria de ser una interpretació musical: la comunió total entre músics i públic.
La música també és silenci. El magne misteri.
Hi ha fragments d'aquest rèquiem que ens fan enyorar, per endavant, la vida que se'ns escapa.
ResponEliminaI ens fa estimar la vida mentre duri i no menystenir la mort quan arribi.
Fita
Certament la llegenda d'aquest Rèquiem fa engrandir encara més la perfecta música de Mozart. És un reflex de la por humana a morir amb assumptes pendents, i a la vegada una esperança en el més enllà, on s'eixugaran les llàgrimes dels sofriments viscuts i es farà justícia.
ResponEliminaGràcies pel comentari Fita.