Lo mejor que le puede pasar a un cruasán

No se sap si va ser per un error humà del flequer o un error de càlcul de la màquina que feia la barreja de la massa. El cas és que al fons de la caixa dels croissants del dia, hi havia un exemplar diferent, incomplet. La cambrera no se'n va adonar quan el va posar a l'aparador dels esmorzars, però quan el van haver rebutjat una dissenyadora de bosses de mà i un viatjant de comerç, va començar a pensar que potser hauria de retirar-lo.
El croissant feia veure que no li importava, però en el fons del seu cor de mantega i farina, sabia que era diferent, incomplet, coix, mutilat. Si al menys allò fos una ferida de guerra guanyada en una batalla cruenta contra tallats i berlines armades de xocolata fins a les dents! Però el seu munyó no tenia res d'heroic, i anava minvant la seva autoestima amb els successius rebuigs dels clients de la cafeteria. Va pensar que potser a l'hora de berenar tindria més sort. Tot i que podria ser que vinguessin nous croissants, més lluents, més farcits, amb dues banyes cargolades i cruixents, i aleshores... Aleshores, què?! De fet, la sola idea d'acabar el dia sense haver estat escollit i de passar la nit sol, en aquell aparador de vidre, a les fosques, ja li feia certa basarda. El croissant es va estremir pensant que podia acabar a les escombraries. Però va posar-hi coratge i va procurar mostrar el seu millor aspecte enmig de la pila d'altres croissants, canyes de crema i napolitanes.
I vet-ho aquí que quan menys s'ho pensava, va sentir que demanaven "un cafè amb llet ben carregat i un croissant!", la cambrera el va agafar amb unes pinces, el va posar en un plat en un tovalló, i es va quedar tímidament davant el seu comprador, que va resultar ser una turista accidental. Gairebé entendrida, va pensar que era un croissant tan bonic i singular que es mereixia una foto i la primera menció del dia a les xarxes socials.