Marinero en tierra

Candelaria, A la gent del mar

Vaig conéixer un vell pastor
que ses ovelles menava.
Cada jorn de sol a sol
amb sa flauta acompanyant,
eixa tonada cantava:

Com serà el mar?
serà blau i gran com diuen?
serà veritat que de nit és com la plata?
Tothom qui el veu

es queda ple d'enyorança.
Digue'm tu, sol, que véns d'una altra contrada:
Has vist el mar?

Tota la vida he viscut
aquí al pla de muntanya,
i que diners no he tingut
per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha el Mediterrà,

que té l'encís de donzella,
sé que hi ha barcos de vela,
i sé que hi ha mar a Calella,
on les ones van i vénen
al compàs de l'havanera.

Com serà el mar?
serà blau i gran com diuen?
serà veritat que de nit és com la plata?
Tothom qui el veu

es queda ple d'enyorança.
Digue'm tu,  sol, que véns d'una altra contrada:
Has vist el mar?

La lletra de l'havanera "Mariner de terra endins" és de Narcisa Oliver, i la música de Josep Bastons. Explica una història ben senzilla, que era freqüent fins no fa tant, però que ara costa d'imaginar: la d'un pastor que viu terra endins i que no ha pogut anar a veure mai el mar. 

No sóc com el pastor però feia molts dies que no veia el mar, i avui m'hi he retrobat en una tarda esplèndida d'octubre. Després d'una passejada per Calella, que en aquestes dates és com una barqueta a punt d'endreçar-se per l'hivern, el cel ens ha fet un regal doble: una increíble posta de sol, irisat des del roig sang al blau nit, darrera les muntanyes de les Gavarres, i una lluna plena i inmensa que sortia del mar com una safata de plata.