Sospitem que és cosa de la bibliotecària, que quan es pensa que ningú la veu, se'n va a la prestatgeria i les rellegeix un cop més, per assaborir la ironia subtil de la senyora Austen i del romanticisme d'uns personatges femenins d'infinits matisos. Vaja, que gaudeix de tot allò que critica àcidament quan és al taulell recomanant un llibre a algú, però que calladament somia, per si mai apareix Mr. Darcy a fer-se el carnet d'usuari o a renovar un prèstec que va demanar-li molt, molt temps enrera.
Avui, Austen en vena. Ah, i un homenatge a Henry Purcell. I una abraçada a qui me'l va fer descobrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digui, digui.