New Year's Eve

Avui es tanca la biblioteca d'hora que és vigília de Cap d'Any.

Recollint les taules i endreçant prestatges, algú ha deixat una nota a la vista. Serà descuit, serà casualitat, serà un regal...? Aquí us el deixo també, com a memoràndum de bons propòsits per a l'any que ve, i si pot ser i els antics maies anaven errats, l'altre i l'altre i l'altre. 

Bona entrada al 2012, i no us oblideu de passar de tant en tant per la biblioteca, que hi anirem posant novetats.

Acaba el dia havent crescut una mica, essent feliç, rient, compartint el que ets i tens.

Que el descoratjament no et venci, sigues pacient.

Que ningú et prengui el dret d’expressar-te.

Fes de la teva existència quelcom extraordinari i únic, perquè ho ets.

Creu que les paraules, les poesies, les bones accions, l'amor a tu mateix i als altres poden canviar el món que t'envolta.

Estigues convençut que passi el que passi, la nostra essència resta intacta perquè som éssers apassionats i amorosos.

La vida és desert i oasi, ens fa caure, ens fereix, ens ensenya i ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història.

Somnia, perquè en els somnis ets lliure. No caiguis en el pitjor dels errors: la incomunicació, la insociabilitat, l'egoïsme.

Valora la bellesa de les coses senzilles. Respecta tot el que és més feble.

Gaudeix del pànic que et provoca tenir tota una vida per davant i viu-la intensament, sense mediocritats.

Pensa que construeixes dia rera dia el teu futur i dels qui t'envolten.

Aprèn d’aquells que puguin ensenyar-te i enssenya als qui volguin aprendre.

Fes bon ús dels teus dons i sabers, no comercialitzis amb ells, tan sols ajuda als altres amb la paraula i el gest.

Recorda que ets part d'un complex engranatge universal i que tens el deure d'aportar el que saps i la teva experiència.

No et penedeixis de les coses que has fet, sinó de les que no t'has atrevit a fer.

I, sobretot, no permetis que la vida et passi sense gaudir-la.

Gràcies a la Glo per aquest regal. Sempre tens la paraula adient en el moment oportú!

Christmas for dummies

El Nadal té origen precristià, com a festa del solstici hivernal, com a celebració dels fruits de la terra i renaixement de la llum, que casualment va acabar coincidint amb la festa del naixement de Jesús, fet fonamental per als cristians però que probablement no es va esdevenir com ha acabat definint la  nostra tradició. Què feien uns pastors al ras vetllant el ramat, a Judea, en ple desembre, per exemple? 

Em quedo especialment amb el que diu el Linus en tercer lloc: Nadal és una meravellosa oportunitat per compartir el nostre afecte amb la família i els amics, i fer realitat actes de bona voluntat envers els menys afortunats. És un temps per als infants per a mostrar la seva innocència, i per als grans, per retrobar l'infant que van ser.

Bones festes!!!

La filla del mar

ÀGATA: …I després no sé com va ser que em vaig trobar balancejant-me en 

l’aigua tranquil∙la ja, i sense por, i al mirar pel damunt meu, en lloc

dels ulls de la mare, vaig veure ulls i més ulls que em van semblar que 

amorosos me miraven com si fossin totes les mares del món, que 

devien ésser les estrelles. I em vaig creure que em trobava sobre una

falda que mai s’acabava com si totes les mares s’haguessin ajuntat per

fer-ne una de falda per a mi que cap ne tenia.

(Àngel Guimerà, La filla del mar. Escena X. Acte primer.)

Cuidados paliativos

La idea de morir bien es extraña para mucha gente. En nuestra cultura, donde se ensalza la inmortalidad y el terror a la muerte es endémico, no resulta fácil concebir los últimos momentos de la vida como algo más que dolor, dependencia, descontrol e indignidad. Sin embargo, no pocos enfermos terminales y sus seres queridos logran ignorar esta creencia tan común y transforman el acto final en una oportunidad para expresar amor, para curar viejas heridas, para superar prejuicios, para descubrir en ellos mismos fuerzas y virtudes ocultas y, en definitiva, para realizarse.

Sardegna, Spiaggia

Todas las muertes que he presenciado me han estremecido. Todas, también, me han enseñado algo sobre lo que es morir y lo que es vivir. Muchos aspectos de la muerte reflejan facetas de la vida. Aunque bastante gente prefiere morir de repente, sin darse cuenta, los finales abruptos o inesperados suelen dejar muchos argumentos sin conclusión, cabos sueltos. Quienes quedamos detrás tenemos gran dificultad para superar las pérdidas insospechadas. Por el contrario, las muertes lentas, a pesar de la tristeza y la ansiedad que llevan consigo, ofrecen posibilidades únicas para completar asuntos pendientes, restaurar uniones rotas y reconciliarnos con nuestra inevitable caducidad.(...)

Nadie debería morir con dolor y nadie debería morir solo. (...) El malestar del cuerpo casi siempre se puede aliviar. Y la presencia reconfortante de una persona serena y cariñosa mitiga gran parte de la soledad del paciente. Pero alivio y compañía no es todo. Para muchos hombres y mujeres en el lecho de la muerte, y para sus allegados, este último acontecimiento de la vida brinda la posibilidad de vivir momentos emotivos de profundo significado. En estas circunstancias cruciales, la sinceridad, la ternura, la comprensión y la entrega fortalecen y conectan a los participantes de una forma tan cercana y especial que algunos afirman sentir una paz de espíritu que nunca experimentaron.

Las buenas muertes existen. Requieren una cierta dosis de entereza y valentía para enfrentarnos a recuerdos dolorosos que normalmente se evitan, o para dar cariño incondicional y atender las molestias físicas del agonizante (...). Pero la carga casi nunca resulta demasiado pesada. Para la mayoría de los acompañantes se trata de una labor casi sagrada, una tarea que no sólo aceptan sino que desean. Mientras que dejarse cuidar se convierte en el último regalo del moribundo.

http://grupos.emagister.com/imagen/rosa_roja_ii/1004-160218

Compartir el trance de morir y cuidar de una persona querida que agoniza es una forma poderosa de intercambiar amor, solidaridad y respeto, y representa una prueba personal sublime y enriquecedora. Cuando alimentamos la dimensión humana de la muerte, la última despedida se convierte en una experiencia tan íntima, tan entrañable y tan valiosa como el mismo milagro del nacimiento.

Luis Rojas Marcos, Morir bien