Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



13 de març 2012

EL MUNDO

 

"Un hombre del pueblo de Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al alto cielo.

A la vuelta, contó. Dijo que había contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.

—El mundo es eso —reveló—. Un montón de gente, un mar de fueguitos.

Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás.

No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas. Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca, se enciende."


Un dels contes més coneguts del mestre uruguaià Eduardo Galeano, un dels meus imprescindibles. Converteix qualsevol realitat, qualsevol record, qualsevol anècdota, per estrambòtica o desagradable que sigui, perquè no tanca els ulls al món injust en què vivim, en poesia en estat pur. L'efecte màgic de les paraules que recreen la cosa, la persona, el sentiment, la situació. Escriptura alquímica.

Vaig tenir ocasió de sentir-lo parlar a Barcelona, en ocasió del lliurament del premi Vázquez Montalbán. Van enllaçar magníficament el record del MVM amb la seva reconeguda afició per l'equip de la ciutat comtal i va acabar evocant el plaer de jugar netament i veure jugar netament i amb passió en tots els camps de la vida.

http://www.pagina12.com.ar/diario/contratapa/13-168797-2011-05-25.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digui, digui.