memory

RECORDAR: del latín re-cordis, volver a pasar por el corazón 

(Eduardo Galeano, El Libro de los abrazos)

De què està fet un record? Com es conserven els records? Com es poden perdre?

No fa tant de temps, quan els records es reflectien en fotografies, blanc i negre o color, en acabat mat o brillant, o en cartes de paper llibreta o de colors perfumats, l'acte de revisar àlbums i caixes on es guardaven els records, era la manera de reviure'ls. I per oblidar-los, la gent trencava les fotos o cremava les cartes. 

Més endavant va venir el telèfon. El record, per exemple, d'un amor d'estiu, preferentment internacional, es reflectia en l'escandalosa factura de telèfon, però no hi havia manera de retenir les paraules, els silencis, els afectes dits i sentits i fer-ne matèria.

I avui hi ha els suports digitals. Les fotos ja no són en paper, són a la pantalla, i no s'ha d'esperar una setmana a recollir els carrets revelats per recuperar el record d'una vetllada feliç o d'un viatge inoblidable. Al moment tenim la imatge, la veiem, i fins i tot la compartim amb una, una dotzena, milers de persones.

Els missatges es tornen a escriure, en correus electrònics i aplicacions de missatgeria mòbil, però no els guardem relligats en caixes de cartró. Fins i tot els mateixos programes de gestió de correu electrònic ens recorden que no imprimim els missatges si no és absolutament necessari, i al costat ens hi planten l'arbret.

Però si el suport digital desapareix? Un reset inesperat, un ordinador que es penja, una memòria usb que es fon... i les fotos, els missatges, els moments viscuts, a on van a parar? No són cendra, no són paper trinxat... només uns bits perduts en el cel fosquíssim de l'univers virtual.