Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



16 de jul. 2012

memory

RECORDAR: del latín re-cordis, volver a pasar por el corazón 
(Eduardo Galeano, El Libro de los abrazos)

De què està fet un record? Com es conserven els records? Com es poden perdre?

No fa tant de temps, quan els records es reflectien en fotografies, blanc i negre o color, en acabat mat o brillant, o en cartes de paper llibreta o de colors perfumats, l'acte de revisar àlbums i caixes on es guardaven els records, era la manera de reviure'ls. I per oblidar-los, la gent trencava les fotos o cremava les cartes. 

Més endavant va venir el telèfon. El record, per exemple, d'un amor d'estiu, preferentment internacional, es reflectia en l'escandalosa factura de telèfon, però no hi havia manera de retenir les paraules, els silencis, els afectes dits i sentits i fer-ne matèria.

I avui hi ha els suports digitals. Les fotos ja no són en paper, són a la pantalla, i no s'ha d'esperar una setmana a recollir els carrets revelats per recuperar el record d'una vetllada feliç o d'un viatge inoblidable. Al moment tenim la imatge, la veiem, i fins i tot la compartim amb una, una dotzena, milers de persones.

Els missatges es tornen a escriure, en correus electrònics i aplicacions de missatgeria mòbil, però no els guardem relligats en caixes de cartró. Fins i tot els mateixos programes de gestió de correu electrònic ens recorden que no imprimim els missatges si no és absolutament necessari, i al costat ens hi planten l'arbret.

Però si el suport digital desapareix? Un reset inesperat, un ordinador que es penja, una memòria usb que es fon... i les fotos, els missatges, els moments viscuts, a on van a parar? No són cendra, no són paper trinxat... només uns bits perduts en el cel fosquíssim de l'univers virtual.

6 comentaris:

  1. Pero los recuerdos, cuando pasan por el corazón se quedan, y hay veces que con el tiempo, hasta mejoran

    ResponElimina
  2. Meravellosa Barbra. Els records sempre son records, siguin en el format que siguin. Malgrat tot, una foto en paper, una carta, per mi sempre tindran a més, el pes de la materialitat, la possibilitat de ser acaronats, besats, plorats...
    Deixo una altra de la Barbra, amb en Robert que està increible a aquesta pel.licula.
    http://www.youtube.com/watch?v=kxRpq_6kjg8

    ResponElimina
  3. Seria una bona iniciativa empresarial (o potser ja existeix...) inventar algun enginy per emmagatzemar per sempre els SMS o whatsupps que ens han donat més bon rotllo i que, si no, es perdran "like tears in the rain". Els bons records no sempre queden.

    ResponElimina
  4. Manduca,, de ahí que qualquier tiempo pasado dicen que fue mejor...

    Gata, si una cosa hauria d'envejar de la Barbra, a part de la seva meravellosa veu, és la llista de partners que ha tingut al cinema (i a la vida real, digue-li tonta).

    Núria, potser existeix... una cosa com ara un àlbum fotoprix, però de frases i moments...

    ResponElimina
  5. Els wgatsapps es poden passar a mail i d alla a word. Perillos, per cert.

    Si tu, diga-li tonta a la Barbra

    ResponElimina

Digui, digui.