Famous blue raincoat

Són les quatre del matí, finals de novembre, t'estic escrivint per saber com estàs. M'agrada viure on visc, encara que l'hivern aquí és sempre dur. Espero que allà on siguis, estiguis bé ara. Segur que sí, després de tot. 

Quan vas marxar, ell va venir a casa amb una maleta de roba teva. Roba i, per l'amor de Déu, sabates. Roba, potser sí. Però com podia pensar de posar-se a les teves sabates? Tant de dolor se'l va emportar a un lloc on jo no podia seguir-lo, i el vaig perdre, un dia que duia el famós abric de pluja blau.

Encara recordo l'últim cop que ens vam veure els tres, i jo em sentia com un afegit, una nosa, i sentia que m'estava vencent alguna cosa molt més gran que tot el que pogués fer per quedar-me, i aquell dolor que sentíem i que pensava que podria obrir un espai per on acostar-me, va caure com una llosa i va separar-nos, invisiblement, per sempre. 

I el trobo a faltar, i a tu també, i us trobo a faltar. 

Aquell famós abric de pluja blau, que mai vaig saber si compartíeu o bé eren en realitat dos abrics idèntics, ja no penja al rebedor de casa. 

I ara quan ens hem trobat, ens hem creuat una salutació que volia ser una broma i ens hem donat records, com qui dóna un caramel rebregat de menta. Potser guardaré els records a la caixa trista de les entrades de cine i dels concerts i els sobres de sucre, i aquella foto de l'estiu. No tancaré la caixa per si entra un lladre, un assassí de records, i se la vol endur:  endavant que serà tota seva. 

Vaig errar d'esperar res, vaig errar de creure'ns rivals però amics, vaig errar de pensar que hi havia un lloc per mi enmig vostre. Respectuosament guardo el teu record, tots els bons moments que vam compartir, escassos, però vius encara mentre els tingui en ment. 

Gràcies per haver estat en el meu camí. Yours sincerely.

 Famous blue raincoat

It's four in the morning, the end of december 
I'm writing you now just to see if you're better 
New york is cold, but I like where I'm living 
There's music on clinton street all through the evening. 

I hear that you're building your little house deep in the desert 
You're living for nothing now, I hope you're keeping some kind of record. 

Yes, and Jane came by with a lock of your hair 
She said that you gave it to her 
That night that you planned to go clear 
Did you ever go clear? 

Ah, the last time we saw you you looked so much older 
Your famous blue raincoat was torn at the shoulder 
You'd been to the station to meet every train 
And you came home without lili marlene 

And you treated my woman to a flake of your life 
And when she came back she was nobody's wife. 

Well I see you there with the rose in your teeth 
One more thin gypsy thief 
Well I see jane's awake. 

She sends her regards. 
And what can I tell you my brother, my killer 
What can I possibly say? I guess that I miss you, I guess I forgive you 
I'm glad you stood in my way. 

If you ever come by here, for Jane or for me 
Your enemy is sleeping, and his woman is free. 

Yes, and thanks, for the trouble you took from her eyes 
I thought it was there for good so I never tried. 

And Jane came by with a lock of your hair 
She said that you gave it to her 
That night that you planned to go clear 

-- sincerely, l. cohen