Els til·lers destil·len la seva olor melosa, que s'escampa per tot el passeig. A l'altre costat del riu, les cases us miren per les finestres enceses.
No es veu ningú pel carrer, en un dia entre setmana, i encara que hi hagués gent, no t'importaria gens que et sentissin com cantes, amb la senzillesa d'una tonada antiga, mentre aneu de bracet pel passeig dels til·lers.
La teva veu, vestida només amb afinació i l'emoció tranquil·la que et surt de dins, es barreja amb l'olor del principi de l'estiu, travessa el pont amb vosaltres, i roman un instant sostinguda en l'aire abans de caure suaument i deixar-se endur, riu avall, com la vida.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digui, digui.