Va somiar que es trobava al bell mig d'una biblioteca immensa, la més gran que pogués construir mai el coneixement humà. I els llibres que s'apilaven a les prestatgeries eren les vides de cadascú.
Llibres amb enquadernació impecable, d'aquells que havien procurat sempre tenir una bona aparença; llibres en rústica, d'aquells que les formes no els havien importat massa; llibres de luxe, que ocupaven menys d'una desena part de la biblioteca i costaven deu cops més que la resta de llibres; llibres amb prou feines oberts, per falta d'interès o desconeixement en el que s'hi deia dins; llibres rebregats, trencats, descosits, d'haver viscut intensament i d'haver donat tot el que sabien; i llibres amb dibuixos i gargots, per tots aquells que mai havien pogut anar a escola a aprendre lletra, però que, tanmateix, la vida també els guardava un volum per ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digui, digui.