Després d'uns dies de treure la mediadora, la lletrada, la coach d'empresa, la psicoterapeuta gestàltica i la mater amantissima que porta a dins, ben comprimides, per resoldre una sèrie de conflictes quotidians, es va trobar que la nevera, l'estimada nevera que l'ha acompanyada en els seus darrers nou anys i li ha proporcionat menjar i beure a temperatura adequada, perdia fredor. Les hamburgueses es tornaven ràncies, les carbasses criaven microorganismes, la mantega es desfeia, el pernil dolç pudia: tot anunciava que alguna cosa no anava bé.
Els metges de neveres sempre han estat exclosos de l'Estat del benestar, per la qual cosa les seves visites són doloroses a la butxaca. En aquest cas, el diagnòstic no va ser prou definitiu com per administrar immediatament el viàtic a la malalta.
"Desconnecti la nevera durant un dia, i torni-la a engegar l'endemà. Si al tercer dia fa fred, senyal que només era un problema d'excés de gel a dins. Si no fa fred, ja en pot anar a buscar una altra."
I allà es troba la bibliotecària, esperant que arribi el tercer dia per veure si pot cantar al·leluia, la nevera ha ressucitat, o bé ha d'entonar un responsori i donar-li un comiat digne pagant les taxes de reciclatge per tal que se l'emportin.
Mentrestant, la vida continua, és primavera, i caldrà donar gràcies de poder tornar a omplir la nevera.
 |
| 'The Day of Judgment’ by John Martin (1789-1854) |
*Nota de l'autora: Finalment la nevera va deixar de prestar els seus serveis aquest passat dimecres. RIP.
Aixo es viure de ple la Quaresma!
ResponEliminaA vegades se m'acudeixen coses rares i, el pitjor, les escric.
Elimina