Sopa de pedres (kosher)

Herodes el Gran, el rei de Judea, ha passat a la posteritat per la matança dels Sants Innocents, que es recorda amb cert humor negre cada 28 de desembre fent bromes als més incauts. La seva imatge cruel està a l’alçada de la nissaga que el va succeir: el seu fill Herodes Antipas i la seva esposa Herodias, que amb Joan el Baptista pel mig, i uns quants escriptors amb ganes de fantasejar, van acabar creant la femme fatale més fatale de la Bíblia: Salomé i els seus set vels.

No s'ha buscat una explicació convincent per a la crueltat inhumana d’aquests personatges. Eren parits així, i punt. Era cosa de l’època. O era que els drets humans no estaven garantits a tothom i així continuaria durant molt temps (bé, de fet encara estem esperant...).

El cas és que s’ha descobert, en uns rotlles de papir a la vora del Mar Mort (de tant en tant hi ha troballes interessants en aquest punt: aviat hi apareixeran invitacions per a Port Aventura o un outlet de xancletes a preus reventats), un text que explica moltes, moltes, i moltes coses d’Herodes. Els arqueòlegs tenen tres hipòtesis: o bé era un diari personal seu (l'absència de format Moleskine fa descartar aquesta opció), o una biografia no autoritzada, o fins i tot, un expedient administratiu perdut des de l’any II d.C, cosa aquesta última que podria batre tots els rècords d’inactivitat de l’Administració, inclosa l’espanyola.

Pel cas, el més sensacional d’aquest descobriment és que posa de manifest que, durant molt de temps, abans de ser monarca, Herodes estimava profundament la mainada. Hi ha referències que impartia classes particulars d’àlgebra i astronomia, matèries en les quals sembla que no era un expert, però en canvi tenia molta paciència per explicar-les a alumnes durs de mollera.

També hi ha en els papirs la curiosa representació gràfica d’una sortida d’esplai, on Herodes s’identifica fàcilment com a monitor per la guitarra que porta penjada a l’esquena i la cara de pringat esforçat amb què s'ha caracteritzat. Fins i tot algun estudiós ha identificat que el grup està cantant la popular cançó “Pujarem al Sinaí (amb el cor alegre)”. Documents més recents porten a concloure que va ser professor interí de secundària (la paraula “mentor”, seguida de “d'un terç de jornada” així ho fa pensar) en un Liceu grec.

En algun moment entre els anys 30 i 20 abans de la nostra Era es perd la pista curricular d’Herodes el mestre. És fàcil de suposar que pateix progressivament una síndrome de burn out que comença amb nits interminables de correccions d’exàmens, reunions de tutoria, Setmanes blanques al llac de Tiberíades, i s’agreuja documentadament amb sessions d’animació infantil per celebrar la Janukà, sota una carpa, on hi ha dos-cents nens amb els seus corresponents pares i mares, xisclant i pessigant-se com diu la cançó “En Job petit quan balla”. Arriba un moment, doncs, que el món infantil que tant estimava acaba convertint-se en un infern per a Herodes.

No obstant, l’any 15 a.C. apareix anomenat com a Delegat d’Ensenyament per a Galilea i Samaria. A partir d’aleshores, el seu allunyament de les aules i la seva progressió política és imparable. En pocs anys i després d’unes intrigues molt intrigants, Herodes arriba a rei de Judea, Galilea, Samaria i Idumea, que no és qualsevol cosa per l’època.

No és difícil d’imaginar, doncs, que quan li van arribar tres personatges multiculturals que anaven seguint una estrella, preguntant pel Rei dels Jueus que acabava de néixer (a Betlem), tot i que en principi estigués a punt d’avisar els de seguretat, tingués la previsió de prendre mesures perquè cap mocós de menys de dos anys li prengués la poltrona. La resta, a l’Evangeli segons Sant Mateu.

Novament cal dir que per escriure aquest post no s'han vulnerat els drets de cap menor ni cap minoria ètnica ni religiosa.