Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)


31 d’ag. 2011

Creep


Interrompem la programació habitual per oferir-los uns moments musicals d'alta volada, una d'aquelles cançons més grans que la vida mateixa, que fan que mireu al mirall en un mal dia i us penseu, "sí, ets un bitxo raro, you're a creep, you're a weirdo". 

Però aquest cop el mirall us diu clarament que no parla de vosaltres, sinó d'una altra persona, que teníeu en un altar i li portàveu flors, que teníeu en un pedestal i li passàveu llustre, que us semblava el súmmum de les qualitats humanes i divines, però que de cop s'ha tret la careta i us ha ferit amb el seu orgull i el seu rebuig - que no amaga altra cosa que una gran por darrera la porta que mai us ha obert perquè poguéssiu entrar.

I aleshores recordeu, com un llampec, que en aquella mateixa cruïlla de carrers, fa cinc-cents anys, l'Inquisidor General de la Corona d'Aragó i Canonge de Santa Maria de Girona, amb la seva mateixa mirada verda i dura, va pronunciar en audiència pública la sentència per la que se us condemnava a morir a la foguera, per bruixa i fetillera.
Del puny i lletra de a
De què va: , ,

6 comentaris:

  1. la gata31 d’agost del 2011, a les 23:13

    Doncs per a aquests casos no hi ha res com el "te aviso, te anuncio" de la Shakira. Un petonàs bruixeta

    ResponElimina
  2. el nom de la rosa1 de setembre del 2011, a les 11:29

    Ah, Shakira, quan escrivia cançons interessants... des que està "loca con su tigre" que no fa res de bo.

    Diem que "Creep" és aquella cançó que has de tenir al fons de la farmaciola per a situacions molt concretes i sense abusar-ne.

    ResponElimina
  3. Núria Villena Tudela1 de setembre del 2011, a les 12:57

    Tu i jo, Nom de la Rosa, tenim telepatia de la bona. Fa dies que aquest tema em ronda, però en una versió que, per a mi, és millor que l'original: la de Sad Kermit.

    A mi em fa l'efecte que qui de vegades pensa que és un creep és algú que realment val la pena. I qui no ho pensa mai de la vida... aquest és un veritable creep.

    Feliç setembre.

    ResponElimina
  4. hack de man2 de setembre del 2011, a les 8:37

    Ahir vaig voler deixar un comentari des del mòbil, però no ha sortit. Deia alguna cosa així:

    Shakira en un post de Radiohed... something weirdo...

    Per què ens han de decepcionar les persones? Per què som susceptibles de ser decebedors?

    ResponElimina
  5. Anònim2 de setembre del 2011, a les 8:40

    Anda... he signat com a Hack de man. Quina "blogger-regresion"... ;-)

    ResponElimina
  6. el nom de la rosa2 de setembre del 2011, a les 18:18

    Núria Villena Tudela, començo a sospitar que ens van separar en nèixer, tenim molts gustos en comú... ai, l'estimat Sad Kermit, com diuen (?) els anglesos, "brings me down to tears". Bon setembre per tu també.

    Sempre he estimat les singularitats i per això aquesta cançó em conmou tant. Però quan la pretesa singularitat d'algú amaga realment un ego desfermat i manca de respecte i empatia per l'altre, doncs aquí s'acaba l'encant i comença la decepció.

    Hack de man, qué tiempos aquellos (suspiro). Es ya casi como si volvieran Chanquete o Torrebruno. Bueno, son dos malísimos ejemplos, pero ya me entiendo.

    La decepció, segons els darrers estudis científics, està composta d'un 50% d'excés d'expectatives per a l'agent decebut i un 50% d'excés d'orgull per a l'agent decebedor.

    ResponElimina

Digui, digui.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)