Avui tocaria fer balanç però portem tants dies d'enrenou que no hi ha hagut manera d'asseure's i dedicar una estona a aquesta petita biblioteca de coses que passen. Una biblioteca que és un paradís, com diu Borges, però també un infern dantesc, i que procura agafar-se al flotador d'emergència de l'humor per empènyer dia rera dia, i arribar a final d'any.
Volia haver parlar del vergonyós desnonament a què ha sotmès el tal Benedicto Equis-Uve-Palito a les bèsties del Naixement, després de tants anys de fer escalfor al Nen i a tots els sense sostre de la Terra, com una paràbola d'aquesta crisi que s'han inventat els de dalt i paguen els de baix.
Volia haver parlat dels Nadals en absència, dels matins soleiats de desembre, de l'hivern pietosament suau.
Volia haver parlat d'una petita biblioteca d'Alexandria que està amagadeta amagadeta a un pis molt acollidor d'una capital de comarca on ningú s'esperaria que hi fos.
Volia haver parlat de l'embruix de les converses que s'enfilen i treuen guspires, de l'amistat que guareix els records que encara couen com una ferida que no tanca i de la voluntat de dibuixar un futur amb un somriure. Volia haver parlat de l'amor com d'un ganivet de doble tall, que mata i reviu, que transforma perillosament i sublima la carn mortal.
Collons, aquesta darrera frase, no us apropeu que esquitxa.
Volia haver parlat d'un país que camina, que es manté tossudament dempeus, que vol ésser, com nord enllà, un lloc on la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
Volia haver parlat de les pedres que rallen records, de les ruïnes del passat, de les paraules que es perden, dels fils invisibles de les noves xarxes que uneixen complicitats, de com m'enamora el nou i m'exalça el vell.
Volia haver parlat de somnis i quimeres, de llibres i música, de cinema i de paisatge, de ciutat i de la terra, del món del dia i el món que existeix dins nostre.
Tot això queda en el tinter per al 2013. Encara que sigui un número lleig, sóc dels qui pensen que la bellesa és a dins.
Bon any, passanants, habituals i clandestins!!!
31 de des. 2012
20 de des. 2012
Abduction
Això no és un blog de ciència, però de tant en tant ve de gust treure el nas als coneixements matemàtics, físics i tota la resta que ens expliquen, des de l'òptica de la demostració i el tempteig-error, com funciona aquest món.
Del que voldríem parlar avui no és ben bé ciència, perquè es tracta d'un fenòmen inexplicable, indemostrable i irreproduïble al laboratori, ara per ara. Així, els científics de bata blanca han deixat de banda el fenòmen i se n'han apoderat parapsicòlegs, ufòlegs, afeccionats a l'esoterisme i als llibres d'autoajuda de cobertes llampants i títols messiànics. Estem parlant, com no, del fenòmen de l'abducció.
Però no de les abduccions extraterrestres, que són les més tractades en aquest tipus de literatura ufològica. Ens referim aquí a les abduccions terrícoles o terrestres, per les quals un determinat ésser humà, que fins aquell moment ha mostrat un determinat capteniment envers els qui l'envolten, de cop i volta i sense explicació plausible a primera vista en presenta un de completament diferent, i que sol afectar selectivament a certs destinataris, sense preavís ni explicació prèvia.
Així, una amistat de l'infantesa que de cop canvia la lleialtat i la franquesa per l'atac personal i els retrets més estranys; un familiar, cas dolorós, que deixa de parlar-se amb els seus per una inexplicable fotesa; o, ben sovint, l'amant-company que li diu a la seva parella que l'estima molt i que és molt especial el que tenen, per acte seguit aixecar-se del llit, sofà o cadira, agafar la porta, i no aparèixer mai més ni donar senyal de vida.
Abduïts. Misteris no resolts de la ciència.
Del que voldríem parlar avui no és ben bé ciència, perquè es tracta d'un fenòmen inexplicable, indemostrable i irreproduïble al laboratori, ara per ara. Així, els científics de bata blanca han deixat de banda el fenòmen i se n'han apoderat parapsicòlegs, ufòlegs, afeccionats a l'esoterisme i als llibres d'autoajuda de cobertes llampants i títols messiànics. Estem parlant, com no, del fenòmen de l'abducció.
Però no de les abduccions extraterrestres, que són les més tractades en aquest tipus de literatura ufològica. Ens referim aquí a les abduccions terrícoles o terrestres, per les quals un determinat ésser humà, que fins aquell moment ha mostrat un determinat capteniment envers els qui l'envolten, de cop i volta i sense explicació plausible a primera vista en presenta un de completament diferent, i que sol afectar selectivament a certs destinataris, sense preavís ni explicació prèvia.
Així, una amistat de l'infantesa que de cop canvia la lleialtat i la franquesa per l'atac personal i els retrets més estranys; un familiar, cas dolorós, que deixa de parlar-se amb els seus per una inexplicable fotesa; o, ben sovint, l'amant-company que li diu a la seva parella que l'estima molt i que és molt especial el que tenen, per acte seguit aixecar-se del llit, sofà o cadira, agafar la porta, i no aparèixer mai més ni donar senyal de vida.
Abduïts. Misteris no resolts de la ciència.
15 de des. 2012
Romanç de Santa Llúcia
A les portes de l'hivern, quan les nits són les més llargues de l'any, se celebra el 13 de desembre la festivitat de Santa Llúcia.
Aquesta santa, originària de la bonica ciutat siciliana de Siracusa, es representa amb la palma del martiri i sovint sostenint una safata on hi ha els seus ulls. Però, miracle, a la cara n'hi té uns altres.
Per tot això, és la santa protectora de la vista, dels cecs, de les modistes i de tothom que ha d'anar amb ull per la vida.
Que Santa Llúcia ens conservi la vista!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)