Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



22 de gen. 2013

der blaue Engel

Tots hi serem, al port, amb la Desconeguda.
(J. V. Foix)


Aquella nit vaig veure un àngel.
Va entrar a l'habitació poc després de començar el torn de nit. Cap de setmana.
Desembre avançava queixalant les setmanes.
El temps consumia l'aire de la pipeta, el zum-zum de la màquina.
Timbres, polsadors, avisa quan s'acabi.
Faria falta moure-la. Faria falta un calmant. Faria falta un miracle.

Està tranquil·la, ara. Com la nit del dissabte a l'ala est.
Havia entrat pensant en Dant i em resistia a abandonar tota esperança.
L'esperança havia anat lliscant, silenciosa, amb els dies.
Una força estranya mantenia la flama. La força d'anar i venir, de vetllar, d'estimar-se.

I l'àngel va entrar, i jo el veia enmig del somni. Comprovar les màquines, demanar què necessitava.
Va tenir un moment per mirar-la. Està tranquil·la, ara.

Enmig del somni, li hagués preguntat a quina hora acabava. 
Ja veus quina bestiesa, allà enmig, pensant aquestes coses tan humanes.

La nit més estranya i dolça es va acabar. Seria la darrera.
I ens hauria vetllat un àngel, tendre com una abraçada.

2 comentaris:

Digui, digui.