Aquest Sant Jordi, patró, cavaller sense por, que cau en plena Setmana Santa, tanquem la biblioteca i ens n'anem nord enllà, on diuen que la gent és neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!
Deixem enrera les llances dels manaies i els ciris de les vestes pels carrers empedrats de Girona, els oficis de tenebres, lavatoris i via crucis, la vetlla de la nit de Pasqua i el Diumenge de Glòria. I la mona que els padrins regalen el Dilluns de Pasqua.
p.d. Si marxo és perquè encara no puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir amb certa negligència. No puc dir el teu nom. No és un desig tan sols sexual, conjugal. És el desig del riu, i el llençol, i la brossa. És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre, i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila. De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria. I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
p.d.2. Podria dir-te perdona si et dic amor, però sempre he preferit les paraules d'Estellés.
(Il·lustració trobada a eic.es)
