Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



29 de febr. 2012

PATUFET

Hi havia una vegada un pare i una mare que vivien en una casa molt rebonica i tan plena de llum, de flors i de música, que li’n deien la Casa dels Cants. I aquest pare i aquesta mare van tenir un fill, tan petit tan petit, que encara que el padrí li posés el nom de Fèlix, tothom el coneixia com a Patufet.

En Patufet no aixecava un pam de terra però era molt i molt espavilat. De seguida amb el seu posat de bon nen va aprendre a entabanar la mare, la dida, la minyona, el cuiner, el majordom, el padrí i tot el personal i la família de la casa. Els demanava diners amb qualsevol excusa –“un dineret per un caramelet per en Patufet!”-, i com que els tenia a tots ben encisats, li deixaven anar els quartos amb aquella alegria. I què en feia en Patufet? No se’ls gastava pas, sinó que els anava guardant sota una col de l’hort de la casa, mentre cantava “Patim, patam, patum, homes i dones i mecenes del cap dret...”

I van anar passant els anys a la Casa dels Cants i el petit Patufet, que ja era un senyor que es feia dir Fèlix, va arribar a tenir tot el camp de cols ben cavat i sembrat de diners. Però no en tenia prou, de dinerets: va comprar el camp del costat i va seguir amb la seva dèria d’anar-hi portant diners mentre cantava la cançó del Patim, Patam, Patum.

Autora: Marta Montenegro

Un mal dia, però, en Patufet havia sortit a plantar diners sota una col i va passar un bou gros, molt gros, que havia deixat el treball dur i aspre del camp per una plaça guanyada meritòriament –hi havia posat la banya- a la fiscalia anticorrupció. El bou va veure tan bell camp de cols i, empès per la gana, va començar a menjar-se’n la més formosa, sense adonar-se’n que a sota hi havia en Patufet i uns quants feixos de bitllets de cinc-cents euros.

Ai quan es va saber que el bou s’havia menjat en Patufet! I que en Patufet havia anat manllevant els diners de la Casa dels Cants per enterrar-los al seu camp de cols! La bona societat del poble se’n va esgarrifar, i se’n va parlar durant dies i dies a plaça, però ningú va moure un dit perquè el bou fes un pet i sortís en Patufet, perquè de tots era ben sabut que la merda, amb perdó, els esquitxaria a tots. Tots van girar el cap i van mirar cap a una altra banda, mentre es reprenien els cants a la Casa com si res hagués passat.

I conte contat, conte acabat.

---


Potser aquest conte no, però molts d'altres, per a petits i grans, il·lustrats i representats, els podreu trobar el 27 de maig a la Fira del Conte de Medinyà. No us la perdeu!!!

20 de febr. 2012

19 de febr. 2012

Ho voglio de te


El trobareu a la  Secció PS: pornografia sentimental, per als lectors i lectores sense ganes de subtileses, personatges creïbles ni trames originals.

Habitualment l'autor o autora té un sentit del romanticisme a la vida real inversament proporcional al que mostra als seus textos. En el sentit que va retratar  Jack Nicholson.

A la biblioteca no ens acaba de convèncer tenir llibres així de tòxics. Però preferim que la gent llegeixi, i que la vida mateixa s'encarregui de desmentir els arguments de Moccia i els porti cap a lectures més consistents.


 
p.d. El candau que vam penjar al Pont Milvio ha estat retirat per la brigada de neteja: he d'anar a l'Ajuntament a reclamar pel nostre desastrós final?  
Res, que per no tenir ganes, ja no em queden ganes ni de tu.

12 de febr. 2012

Yerma

(Yerma queda cantando. Por la puerta entra María, que viene con un lío de ropa.)


YERMA¿De dónde vienes?

MARÍA. De la tienda.

YERMA. ¿De la tienda tan temprano?

MARÍA. Por mi gusto hubiera esperado en la puerta a que abrieran. ¿Y a que no sabes lo que he comprado?


YERMA. Habrás comprado café para el desayuno, azúcar, los panes.


MARÍA. No. He comprado encajes, tres varas de hilo, cintas y lana de color para hacer madroños. El dinero lo tenía mi marido y me lo ha dado él mismo.


YERMA. Te vas a hacer una blusa.


MARÍA. No, es porque... ¿sabes?


YERMA. ¿Qué?


MARÍA. Porque ¡ya ha llegado! (Queda con la cabeza baja.)

(Yerma se levanta y queda mirándola con admiración.)


YERMA. ¡A los cinco meses!


MARÍA. Sí.


YERMA. ¿Te has dado cuenta de ello?


MARÍA. Naturalmente.


YERMA. (Con curiosidad.)¿Y qué sientes?


MARÍA. No sé. (Pausa.) Angustia.


YERMA. Angustia. (Agarrada a ella.) Pero... ¿cuándo llegó? Dime... Tú estabas descuidada...


MARÍA. Sí, descuidada...


YERMA. Estarías cantando, ¿verdad? Yo canto. ¿Tú?..., dime


MARÍA. No me preguntes. ¿No has tenido nunca un pájaro vivo apretado en la mano?


YERMA. Sí.


MARÍA. Pues lo mismo... pero por dentro de la sangre.


YERMA. ¡Qué hermosura! (La mira extraviada.)


MARÍA. Estoy aturdida. No sé nada.


YERMA. ¿De qué?


MARÍA. De lo que tengo que hacer. Le preguntaré a mi madre.


YERMA. ¿Para qué? Ya está vieja y habrá olvidado estas cosas. No andes mucho y cuando respires respira tan suave como si tuvieras una rosa entre los dientes.


MARÍA. Oye, dicen que más adelante te empuja suavemente con las piernecitas.


YERMA. Y entonces es cuando se le quiere más, cuando se dice ya ¡mi hijo!


Federico García Lorca, Yerma (primer acto, fragmento)


-----

Com un home pot descriure tan bé el que sent una dona que espera un fill? I sobretot, una dona que no en pot tenir?...
Dedicat especialment a les mamàs i futures mamàs que passen per aquí.

2 de febr. 2012

neva



I don't know you
But I want you
All the more for that
Words fall through me
And always fool me
And I can't react
And games that never amount
To more than they're meant
Will play themselves out

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you have a choice
You'll make it now

Falling slowly, eyes that know me
And I can't go back
Moods that take me and erase me
And I'm painted black
You have suffered enough
And warred with yourself
It's time that you won

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you have a choice

You've made it now
Falling slowly sing your melody
I'll sing it loud

Falling slowly, BSO Once