Et exspecto resurrectionem

La bibliotecària està immersa darrerament en temes domèstics, motiu pel qual demana disculpes si aquesta història és massa prosaica, o fins i tot a algú li pot semblar herètica.

Després d'uns dies de treure la mediadora, la lletrada, la coach d'empresa, la psicoterapeuta gestàltica i la mater amantissima que porta a dins, ben comprimides, per resoldre una sèrie de conflictes quotidians, es va trobar que la nevera, l'estimada nevera que l'ha acompanyada en els seus darrers nou anys i li ha proporcionat menjar i beure a temperatura adequada, perdia fredor. Les hamburgueses es tornaven ràncies, les carbasses criaven microorganismes, la mantega es desfeia, el pernil dolç pudia: tot anunciava que alguna cosa no anava bé.

Els metges de neveres sempre han estat exclosos de l'Estat del benestar, per la qual cosa les seves visites són doloroses a la butxaca. En aquest cas, el diagnòstic no va ser prou definitiu com per administrar immediatament el viàtic a la malalta.

"Desconnecti la nevera durant un dia, i torni-la a engegar l'endemà. Si al tercer dia fa fred, senyal que només era un problema d'excés de gel a dins. Si no fa fred, ja en pot anar a buscar una altra."

I allà es troba la bibliotecària, esperant que arribi el tercer dia per veure si pot cantar al·leluia, la nevera ha ressucitat, o bé ha d'entonar un responsori i donar-li un comiat digne pagant les taxes de reciclatge per tal que se l'emportin.

Mentrestant, la vida continua, és primavera, i caldrà donar gràcies de poder tornar a omplir la nevera.

'The Day of Judgment’ by John Martin (1789-1854)

*Nota de l'autora: Finalment la nevera va deixar de prestar els seus serveis aquest passat dimecres. RIP.

Libro de los abrazos

Eduardo Galeano, el maestro sentipensante.

Toma retales de la historia que han hecho los pequeños, y la engrandece con su mirada. Toma retales de la historia seria de los libros, y les da la vuelta para cambiar su curso.

Hace trabajos de orfebrería con sentimientos de todo tipo y pelaje, aunque trata con especial maestría el amor y sus infinitas variantes.

Posee, en fin, una amplia colección de miradas: la del niño, la del inocente, la del sarcasmo, la del periodista escéptico, la del buscador de justicia social, y tantas otras que se descubren buceando en sus libros, que no son prosa ni poesía sino todo lo contrario.

Cinderella 2014

/

La Ventafocs s'ha quedat sola quan la malvada madrastra i les germanastres se n'han anat amb el cotxàs familiar -que va deixar en herència el pare de la Ventafocs i, en el qual, després del seu decés, mai ha pogut tornar a pujar- dirigint-se cap al sarau que ha organitzat el príncep de la rajola en un conegut local de moda de la part alta de la ciutat.

La Ventafocs ha plorat una mica, degut molt més a la frustració que li diguessin que no podia anar al sarau del príncep de la rajola tot i haver estat convidada, que pas pel fet en side no anar al sarau, ja que la gent que s'hi trobaria, de la part alta de la ciutat, que havia tractat bastant quan anava a l'escola bilingüe d'alt nivell -d'on va haver de sortir un cop acabada la secundària, per passar a fer les tasques de la casa- li repel·leixen molt, de sempre.

Per tant, quan se li apareix la Fada Padrina, procura ser-li amable però donant-li a entendre al mateix temps que si vol usar la seva màgia per dur-la, per exemple, a un concert de Manu Chao i Cesk Freixas, li estarà més agraïda que si la fa anar a la festa de l'Upper Diagonal del príncep de la rajola.

La Fada Padrina, però, té unes altres prioritats a la vida (eterna, de les fades). Ha acabat per posar-se al front del comitè d'empresa del Regne de les Fades, que darrerament segueix uns postulats neoliberals que han retallat enormement les il·lusions que gestionaven aquests bells éssers alats. La lluita per mantenir els drets col·lectius i individuals de les Fades ha fet que es malmetés molta purpurina pel camí i la visita de la Fada Padrina no té aquella aura que s'esperava. De fet, la Fada Padrina porta el cabell poc cuidat -reconeix que se'l talla ella mateixa de fa temps, degut a la congelació de sous-, sense maquillatge i sense manicura, fa dies que no es depil·la el bigoti, i vesteix un jersei de llana bastant gastat, amb colzeres i tot de boles de no haver estat rentat amb suavitzant. La Fada Padrina, tanmateix, compleix el seu deure envers la Ventafocs i li diu:

- Estimada, sé que estaves convidada al sarau del rei de la rajola i les explotadores feixistes de la teva família sobrevinguda no t'han donat oportunitat d'anar-hi. Jo personalment estic en contra d'aquests saraus on s'exalcen els privilegis de classe i es referma la perpetuació de l'heteropatriarcat, però tinc l'encàrrec de donar-te les eines perquè tu mateixa, com a dona forta i amb recursos, t'empoderis i resolguis la situació amb plena voluntat. Salut i revolució!

I la Fada Padrina s'esfuma deixant un sobre i un paquet de mida mitjana. La Ventafocs pensa que ha canviat molt el conte, però igualment es mor de curiositat de saber quins són els dons de la Fada Padrina sindicalista. Al sobre hi ha un xec-regal per fer una compra pel valor d'un vestit de festa a un conegut portal de compres electròniques de comerç just. La Ventafocs arrufa el nas perquè en aquest conegut portal de compres mai hi troba talla i tot són sempre, amb comptades excepcions, models de temporades passades que si no s'han venut abans és per alguna cosa.

Hace falta valor. (Radio Futura)

El millor està al paquet. Immediatament reconeix que ve d'una coneguda marca de mobles i productes de llar nòrdica que prioritzen molt comprimir l'espai i que el client es munti ell mateix el producte. Es mira les instruccions, que requereixen sempre d'un fort sentit de la intuïció, paciència budista i  d'estudis avançats per entendre-les, i se sorprèn: ara han tret al mercat cotxes automuntables! La Ventafocs extreu les peces, les ordena per tamany, i passa tota la nit muntant el cotxe, que resulta ser un utilitari de color vermell molt pràctic per anar per la ciutat. No se n'adona que la nit s'ha acabat i el sarau també i arriben les germanastres queixant-se de mal de peus i de la ínfima qualitat de les begudes, i passant revista a tots els convidats i convidades.

Quan la família explotadora sobrevinguda ja està en la fase REM del son, la Ventafocs ha aconseguit acabar de muntar el cotxe. Carrega una maleta amb les seves escasses pertinences, posa el cotxe en marxa i descobreix que el toc màgic del regal és que no va amb combustible fòssil ni ecològic, sinó que l'empenyen les ganes que tingui de marxar qui el condueixi.

I per aquelles contrades, de la Ventafocs no se'n torna a saber res en molts anys. Hi ha qui la troba al Vietnam, hi ha qui la veu amb el seu cotxe vermell fent el Paris-Dakar, hi ha qui fa amb ella un tros de la Ruta 66, hi ha qui la segueix amb vespa donant voltes al Colisseu de Roma...

 
Qui necessita un príncep de la rajola quan ets capaç de muntar un trasto d'ikea?