Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



21 d’abr. 2011

corrandes d'exili


Aquest Sant Jordi, patró, cavaller sense por, que cau en plena Setmana Santa, tanquem la biblioteca i ens n'anem nord enllà, on diuen que la gent és neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

Deixem enrera les llances dels manaies i els ciris de les vestes pels carrers empedrats de Girona, els oficis de tenebres, lavatoris i via crucis, la vetlla de la nit de Pasqua i el Diumenge de Glòria. I la mona que els padrins regalen el Dilluns de Pasqua.

p.d. Si marxo és perquè encara no puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir amb certa negligència. No puc dir el teu nom. No és un desig tan sols sexual, conjugal. És el desig del riu, i el llençol, i la brossa. És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre, i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila. De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria. I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

p.d.2. Podria dir-te perdona si et dic amor, però sempre he preferit les paraules d'Estellés.

(Il·lustració trobada a eic.es)

14 d’abr. 2011

L'home de teatre

Si som sincers
el teatre en si és un absurd
però si som sincers
no podem fer teatre
no podem si som sincers
ni escriure una peça teatral
ni interpretar una peça teatral
si som sincers
ja no podem fer absolutament res més
com no sigui matar-nos
però com que no ens matem
perquè no volem matar-nos
al menys fins avui i fins ara no
com que per tant fins avui i fins ara no ens hem matat
ho seguim intentant amb el teatre
escrivim per al teatre
i fem teatre
encara que tot plegat sigui la cosa més absurda
i més enganyosa.

Thomas Bernhard

8 d’abr. 2011

Sandokan, el tigre de Malasia



La bibliotecària creu que la seva dèria pels llibres devia començar amb les historietes gràfiques de relats de la literatura universal que feia la revista Petete. Primer el Sandokan d'Emilio Salgari, després Oliver Twist (que d'alguna manera li recordava el seu trist menjador escolar) i les aventures de Sherlock Holmes (El Perro de los Baskerville, tètrica història), així com la història del Marco que anava a buscar sa mare a l'altra punta de món, i tantes altres... van editar-se en uns llibrets petits, petitíssims, de 10x5, que no se sabia si eren per llegir o per fer-se'n xuletes per a l'examen de literatura uns anys després.

La bibliotecària no acaba d'entendre per què hi ha llibres que es queden arraconats a la secció infantil-juvenil, si es llegeixen i rellegeixen perfectament fins que les dioptries o les cataractes diuen prou.

p.d. Ara, el Sandokan de la mítica sèrie setantera, que devia gastar més eye-liner en el rodatge d'un capítol que tot el que poden vendre al Sephora en un mes, tenia el seu punt. I la cançó, peaso temaso, què me'n dieu?!

1 d’abr. 2011

Confieso que he vivido

El senyor JJJ es va preguntar de quin material estaria fet el senyor MMM, el seu company d'habitació a la planta de cirurgia general de l'hospital XXX, mentre aquest li explicava, tot fullejant l'emotiva autobiografia d'un reconegut autor xilè, que aquest era el quart tumor de què l'operaven, -sempre a l'hospital XXX, que per alguna cosa tenia la millor fama del país- i que no li feia por morir, perquè això ens tocaria a tots algun dia. 

I recordava que a la primera operació, set anys enrera (ara tenia vuitanta-quatre anys prodigiosament ben portats) li van avisar que li quedarien unes cicatrius bastant visibles al cap. El senyor MMM va contestar, mig rient:

- Miri, doctor, a aquesta edat em sembla que ja he enamorat totes les noies que havia d'enamorar.