Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



10 de jul. 2013

El Marido de la Peluquera

A propòsit d'aquesta pel·lícula (i de la cançó que en va fer en Pedro Guerra), és tot un repte escriure'n qualsevol cosa que pugui posar-se-li al costat sense que es mori de la vergonya de no ser tan bella: ni com la pel·lícula de Patrice Leconte, ni com la cançó, una de les més inspirades del cantautor canari.

Però fa poc hi va haver un moment d'aquells més grans que la vida, quan enmig d'un casament molt feliç en un dia molt assoleiat de juny, el millor amic del nuvi va agafar la guitarra i enmig del convit ho va cantar a la núvia.

Ni ella es diu Matilde ni és perruquera, i hi haurà qui pensi que és una cançó massa trista per cantar en una ocasió així, però la cançó agafa a l'aire alguns dels misteris de l'amor i els posa en versos. D'aquestes mostres, malauradament, no se'n poden fer assajos clínics ni cultius que estableixin pautes científiques del comportament de la gent quan cau en aquests paranys de les arts amatòries. O sigui que després d'emocionar-nos, continuarem igual d'ignorants.

Acabo de verte y ya sé que nací pa' casarme contigo.
 Lo que fue tan hermoso que no caiga al olvido, 
te estaré recordando por siempre.
Abrázame fuerte que no pueda respirar,
tengo miedo de que un día
ya no quiera bailar conmigo nunca más.



Pels que s'estimen. Que conservin i millorin la fórmula, dia rera dia.

5 de jul. 2013

La llibertat



La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.

JOAN MARGARIT

http://www.catalunyapress.cat/