llegué y me di cuenta que no había nada
nada
nada
nada
paredes desnudas, salas vacías, sólo aire
-o no era aire aquel éter denso
mascarilla protectora, guantes, traje, celofán
contra la nada, ni aire vacío
no había nada y sin embargo no quedaba espacio para ocupar
vacío denso, la nada
ocupaba todas las horas y las estanterías
ni para los libros
no había dinero para gastos
la nevera vacía y llena de repugnancia al mismo tiempo
me hubiera aferrado a los pilares de la nave que seguían en pie
y hubiera gritado
si hubiera aire que llevara su sonido a alguna parte
pero mi petición fue denegada
y me quedé en silencio
ahí tienes tu condena
lo bueno es que es indefinida a tiempo parcial
te da para salir un rato si te aburres
y nosotros nos lo bonificamos
no hay dinero para más
aprende a vivir con esto, que es mucho para quienes rebuscan en la basura
y poco para lo que esperabas merecer
tendrás que posponer tus sueños
hasta que quieras liberarte
hasta que aguantes en pie
hasta que te arriesgues a saltar sin red
hasta que te mires al espejo y te reconozcas
hasta que te quieras
entonces cogerás la nada del cuello con todas tus fuerzas
y la estamparás contra las paredes de pladur
una veinte treinta y cinco veces
por las horas que te invadió
por haberse apoderado de tus lápices y tus bolígrafos y tu contraseña
cogerás la nada malherida y la ahogarás en el café expresso
en el hervidor de té
la aplastarás contra la fotocopiadora de color y la de blanco y negro
con gran terror la nada en el plotter a tamaño din a uno
el mapa del terror de la nada en el plotter
la nada en bonitos plafones, en maquetas a escala
en folletos publicitarios y en la web
en todas tus mentiras
en todas las bocas en todas las mentes
y por la calle te dirán, cuándo llega la nada al barrio?
señora, mire, la llevo pegada a mis zapatos
no me suelta ni a ratos
a veces la olvido y me divierto
pero al día siguiente la nada me despierta
me invita a café
me sirve tostadas y galletas y desayuno continental
sabe que comer es lo único que me queda
antes de condenarme del todo
de forma indefinida y a tiempo parcial
a veces pienso en tomar un tren, el primero que pase
cambiarme el pelo y el pasaporte
y hacer que tengo una vida muy loca
muchos amantes
muchos olvidos y lagunas
debería cambiarme la medicación también
despedirme de la doctora y del frutero
aun así sospecho que la nada me encontraría
en Dresden o en Lublin
en Santorini o en los Cárpatos
incluso se metería en el museo del Louvre
o en la casa natal de Mozart o de Kafka
una vez la vieron oyendo un concierto de Beethoven
comiendo en el Arzak
junto a una pareja
jugando a pingpong en el Green Park de Londres
la nada me acompaña
al principio todo era hostil
guantes mascarilla traje protector celofán
ahora la acaricio con la mano
y me acompaña como un gatete atómico
pesada
peligrosa
densa
cautiva
cattiva
stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus. de la rosa, només ens queda el nom
Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)
18 de maig 2016
21 d’abr. 2016
Sturm und Drang
Ara que la pluja ha fet un recés
i no em mullarà els papers que sempre perdo
aprofito per escriure i desitjar-te
i desitjar-te un bon Sant Jordi
i dir-te amb desfici que el millor que et pot passar
dins d'aquesta insípida realitat vegana de cada dia
és que el dia de sant Jordi t'agafi enamorat
i que la remor de papallones et porti voleiant
per damunt totes les rambles.
Que les malèfiques papallones t'encadenin
i et sentis presó, drac i presoner a la vegada
i et vulguis perdre per laberints de foc
fugint d'autors i signatures i horaris i propaganda.
Que les roses ja no et punxin
perquè dus totes les espines clavades a l'ànima,
la ferida a punt de tornar a ser oberta
per cinquanta-tresena vegada.
Supurant, supurant amb aquella alegria
que et treu la son i t'embriaga
com una muntanya russa, on pressents que al final
t'espera l'esbirro putinià que enverinarà amb poloni
totes i cadascuna de les teves esperances.
Seràs princesa amb cuirassa i cavaller desemparat,
i drac desdentegat i rosa ferotge.
Plantaràs llavors de llibres al jardí que no tens
i en el teu cor esclataran els rosers de sang
i mentre duri el viatge de les endorfines tot serà blau.
T'alimentaràs de mirades que volen i no gosen prendre
i de versos decadents i de somnis de cassalla
i quan no quedi res ni enlloc on aferrar-se,
moriràs d'amor qualsevol matinada.
I diran quan et trobin: "Mira, un mort d'amor.
No en trobàvem cap des del 1964."
i no em mullarà els papers que sempre perdo
aprofito per escriure i desitjar-te
i desitjar-te un bon Sant Jordi
i dir-te amb desfici que el millor que et pot passar
dins d'aquesta insípida realitat vegana de cada dia
és que el dia de sant Jordi t'agafi enamorat
i que la remor de papallones et porti voleiant
per damunt totes les rambles.
Que les malèfiques papallones t'encadenin
i et sentis presó, drac i presoner a la vegada
i et vulguis perdre per laberints de foc
fugint d'autors i signatures i horaris i propaganda.
Que les roses ja no et punxin
perquè dus totes les espines clavades a l'ànima,
la ferida a punt de tornar a ser oberta
per cinquanta-tresena vegada.
Supurant, supurant amb aquella alegria
que et treu la son i t'embriaga
com una muntanya russa, on pressents que al final
t'espera l'esbirro putinià que enverinarà amb poloni
totes i cadascuna de les teves esperances.
Seràs princesa amb cuirassa i cavaller desemparat,
i drac desdentegat i rosa ferotge.
Plantaràs llavors de llibres al jardí que no tens
i en el teu cor esclataran els rosers de sang
i mentre duri el viatge de les endorfines tot serà blau.
T'alimentaràs de mirades que volen i no gosen prendre
i de versos decadents i de somnis de cassalla
i quan no quedi res ni enlloc on aferrar-se,
moriràs d'amor qualsevol matinada.
I diran quan et trobin: "Mira, un mort d'amor.
No en trobàvem cap des del 1964."
5 de febr. 2016
Bullets over Broadway
No m'ho pots demanar això. No em pots exigir que actuï com si res. No, no, de debò que no. Tu no ho saps, però si un dia algú tracta així la teva filla, de debò que no tindràs prou bales.
No. Tindràs. Prou. Bales.
No. Tindràs. Prou. Bales.
7 de des. 2015
Martius
Els auguris van dir que tres cops el déu de la guerra s'interposaria en el camí d'Hestia.
Al matí, com un déu fort i bell.
Al migdia, com un déu savi i cruel.
I al capvespre, com un déu fort, bell i savi, però també cruel.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


