Ell recollia un premi al mèrit científic i acadèmic per haver obert una nova línia d'investigació en la matèria de la qual era (i continua essent) una autoritat. Fotos al diari, peu de pàgina, línia brillant al curriculum vitae professional. Li van ploure felicitacions com roses.
Ella recollia els resultats de l'analítica patològica de la biòpsia que li havien fet una setmana abans, per una lesió que no curava. Pressagis, nervis, mal dormir. Al final: caminant sobre una línia de foc separant la lluita per viure de la mort. Li van ploure espines, i al capdavall, va estimar més que mai la bellesa efímera de les roses.
El cavaller, entretingut amb els seus llibres i la seva sapiència, no va acudir al rescat de cap princesa.
La princesa, fins llavors entretinguda amb els seus somnis, va aprendre a empunyar les armes per afrontar el drac de la por, i també a tenir cura dels rosers perquè donessin, diada rere diada, les roses de Sant Jordi més boniques del món.
 |
| Rosa de Pau Casals (font: Fundació Pau Casals) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digui, digui.